Al centre del raig de sol,
del so d’aigua cristal·lina,
un altre dia passiu
sense ni horitzons ni fites.
*
L’estació ens és barrada,
cafès, restaurants, tancats,
les trobades prohibides,
l’ésser és fit al mirall.
*
Guaita què és la seva vida,
què el sustenta, què el refà,
on anar a cercar la carícia,
com resistir, com penar.
*
Reclòs dins de si mateix
espera poder alenar,
anhela aquella alegria
natural, sense comptar.
