Monthly Archives: Desembre 2020

Instants

Posted on 13 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Ales de petit país

volen estacions formoses,

un sol d’infància polit

vessa dolçor esplendorosa.

*

I per uns instants retinc

un paradís, flors i fronda,

abans d’entrar en viaranys

foscos de ciutat remota.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes solars

Riu Neva

Posted on 13 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Tot palaus de nata

devora el riu Neva,

melmelada fina,

pastís ensucrat.

*

Pa de pessic clàssic,

cobertura rica

d’una olor exquisida,

i la neu que cau.

*

Pels teus ponts de vidre

flueix la teva aigua,

insomne tothora

cap a l’ample mar.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars

Dia a la fi

Posted on 13 Desembre 2020 | Deixa un comentari
Noman Wilkinson

Dins el tren, tot nit,

el dia es replega,

cansat somieja,

arriba a la fi.

Tempera l’angoixa,

el motor fuent

atura el seu ritme,

el temps lliga amb cingla,

i demà és tan lluny!

Ha de transitar

sencera la nit,

gravitant, profunda,

del tot exposada

a ser esquinçada

per l’ull del matí.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit

Textura de perla

Posted on 10 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Surto al vespre fi, textura de perla,

tènue llum filtrada amb tamís d’amor,

soc una princesa polida i serena,

+

vaig traspassant l’aire net i enardidor,

tot és el meu regne, carrers que camino,

cel amb què respiro, estrelles, fulgor,

+

el meu cos és àgil, i el meu pensament

cabdella misteri i immens encanteri

de nit que espurneja, firmament en flor.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars

Vida sola

Posted on 1 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Embolicada amb tu

com mai no he deixat d’estar-ho,

conscient de la nostra pèrdua,

infeliç i solitària,

cerco de trobar un camí.

Per la meva vida sola,

encara que amb mi et llevis,

amb el meu cos sense espurnes,

fins amb la carència buida

de la felicitat que has estat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a un home, Poemes per als homes

Sense passió

Posted on 1 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Dies sense passió

després del cap de setmana,

reclosa per la pandèmia.

Un bon grau de letargia

en aquest estat no-lliure,

no sé fins a quin pic trist.

La mà vol acaronar,

les puntes dels dits claudiquen

prohibides de tocar.

Un estat mig de presó

en què compta seguir sans,

sense cap expansió.

Mai de la vida hagués dit

que em trobaria travats

tant l’amor com l’avenir.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament