Ales de petit país
volen estacions formoses,
un sol d’infància polit
vessa dolçor esplendorosa.
*
I per uns instants retinc
un paradís, flors i fronda,
abans d’entrar en viaranys
foscos de ciutat remota.
Ales de petit país
volen estacions formoses,
un sol d’infància polit
vessa dolçor esplendorosa.
*
I per uns instants retinc
un paradís, flors i fronda,
abans d’entrar en viaranys
foscos de ciutat remota.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes solars
Tot palaus de nata
devora el riu Neva,
melmelada fina,
pastís ensucrat.
*
Pa de pessic clàssic,
cobertura rica
d’una olor exquisida,
i la neu que cau.
*
Pels teus ponts de vidre
flueix la teva aigua,
insomne tothora
cap a l’ample mar.
Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars
Dins el tren, tot nit,
el dia es replega,
cansat somieja,
arriba a la fi.
Tempera l’angoixa,
el motor fuent
atura el seu ritme,
el temps lliga amb cingla,
i demà és tan lluny!
Ha de transitar
sencera la nit,
gravitant, profunda,
del tot exposada
a ser esquinçada
per l’ull del matí.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit