Daily Archives: 19 Novembre 2020

Joventut

La joventut, camins ignots al món obert,

tot per conèixer, cada misteri com la crisàlide,

immensitat de creació, tot vies d’ànima.

Cercar escapar de tot poder, així innocent

com fruit que es daura, aplegant força

per resistir, no claudicar i ser salvatge.

La joventut, aprenentatge de llibertat

ja de per vida, trobar el sosté i la clau per

ser sobirana, sempre dreçada. La integritat

i la fermesa com a substrat, tot temps servant

la flama encesa. Crear l’arrel de saviesa

que a l’acte fon l’ignominiós, i tot l’amor

que fa estremir fos amb la vida, per sempre encís.

Països

En les espurnes dels trens

i dels avions en què vam córrer,

dels camins en països

que junts vam  compartir, 

encara hi ha

una dona jove i un nen

enamorats entre si i feliços,

conscients  que el món sencer 

s’asseu entre ells

i la seva alegria.

Renou

Un dia en què plou i ara surt el sol,

el renou de gent, el tràfec brogent,

el meu cos s’activa i en pren l’energia.

Se sent el batec que impulsa la vida,

i jo agafo el tren cap a un destí clar.

El sol espetega, el cel és rou negre,

el rellotges marquen el migdia en punt,

i no sé d’on surt l’alegria meva,

la força que em dreça, tota joventut.

Trota viu el tren entre el bosc intens

d’atapeïts arbres, el cel va cedint

i el dens negre esquiu va obrint clarianes.

Influx de lluna

Sota l’influx de la lluna

volto pels carrers callats,

camino movent silenci

enmig l’aire espurnejant.

*

Se senten cruixir les passes

camejant entre les fulles,

plouen des de dalt els arbres

generosos de fortuna.

*

Tot l’espai és olorós

de fonda natura i terra,

les llums tan tènues obren

vies d’ambre en la serena.

*

Un tast de vida ancestral

en la màgia mormolada,

endinsada en el misteri

que la densa nit entranya.

*

Tot al voltant es respira

l’encís de la tendra nit,

somiant en la dolcesa

faré el trànsit cap al llit.

Enyor de tardor

Cauen les fulles com si plorés

la tardor trista, tota nostàlgia

al vespre quiet d’un temps antic,

groga catifa de sentor càlida.

*

Plora per mi, per la infantesa

de nítids sons, d’aire diàfan,

cuques de llum, la tendra mare,

i una pau densa ja introbable.

Tarda morent

Tarda morent. La tensió del dia

ja s’ha afluixat sense rebre’n riquesa,

sense cadència, tan sols desgast i insídia,

 rebregament i estultícia completa.

*

Sense lligar el cabal de la vida

a l’energia del jorn que va de baixa,

el seu tombar -transformació contínua-,

duu sols rutina, esgotament i pèrdua.

*

Com si no fos mestressa del continum

que m’ha estat dat, que em recorre i traspassa,

alienada en aliens desficis.

*

Cal aixecar-se i trencar les barreres,

i prendre en mà el timó i les regnes

per comandar la vida que ens dada.