Camins de bosc ombrívols i feréstecs
s’obren obacs entre pins i fullasses,
travesso en tren tota la serralada
un jorn de juny de ple sol amarant.
Em crida el mar amb la seva immensa aigua,
inabastable, al seu fons de frescor,
una quimera entre calor daurada
i terra ferma d’una fosca verdor.
El mar absort en ell mateix, carícies
de transcendència, fonda impressió,
sensació de festa de la vida,
mar anhelat, la completa esplendor.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Moltes gràcies per aquestes paraules Carme!