Brasa viva

Posted on 19 Març 2020 | 1 comentari

brasa roent

No vull tocar
el meu dolor
que a brasa viva
va obrint ferida.
Així n’aïllo
la combustió,
però igual devora,
igual calcina.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

kefas | 6 Abril 2020 a les 06:50 | Respon

També el dolor és un cant a la vida, és un tast de la mort, punyent, devastador, que li dóna el sentit de fer la vida més viva.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.