Bategar

equilibrista_economiareal

Tot em rellisca pels vorals de la vida,
i quedo jo, un nucli apinyat
en el temps d’ara, amb somnis movedissos
de nit, dolor, plaer, felicitat.

I resto sola sota la llum del sol,
rica i diàfana, insubmisa i fràgil,
tan vulnerable que la paüra campa
just uns instants, que prest em recomponc.

De nou encenc el bategar que em dreça
que em duu a països on viure s’accelera,
que em duu a contrades on glateixo sens fi.

Clavo la vara al present que em conté
forjant-me sola, temptejant l’equilibri,
seré catàstrofe o tindré un futur nítid.

2 responses to “Bategar

  1. Bona tarda!

    Sóc violoncel·lista i en una setmana i mitja faré el meu recital de final grau (de 4t de superior d’interpretació del violoncel). M’ha agradat molt aquest poema i m’agradaria posar-lo dins del programa de mà del recital, ja que la temàtica del meu recital serà el temps, i em sento molt identificada amb el missatge del poema. No hi guanyaré diners ni res per l’estil, ja que és un examen.

    El podria utilitzar?

    Moltes gràcies,

    Alba

Deixa una resposta a Miralls d'aigua Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.