Tot em rellisca pels vorals de la vida,
i quedo jo, un nucli apinyat
en el temps d’ara, amb somnis movedissos
de nit, dolor, plaer, felicitat.
I resto sola sota la llum del sol,
rica i diàfana, insubmisa i fràgil,
tan vulnerable que la paüra campa
just uns instants, que prest em recomponc.
De nou encenc el bategar que em dreça
que em duu a països on viure s’accelera,
que em duu a contrades on glateixo sens fi.
Clavo la vara al present que em conté
forjant-me sola, temptejant l’equilibri,
seré catàstrofe o tindré un futur nítid.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Bona tarda!
Sóc violoncel·lista i en una setmana i mitja faré el meu recital de final grau (de 4t de superior d’interpretació del violoncel). M’ha agradat molt aquest poema i m’agradaria posar-lo dins del programa de mà del recital, ja que la temàtica del meu recital serà el temps, i em sento molt identificada amb el missatge del poema. No hi guanyaré diners ni res per l’estil, ja que és un examen.
El podria utilitzar?
Moltes gràcies,
Alba
Per descomptat, Alba. És tot un honor per a mi. Només cal que en diguis l’autoria. Moltes gràcies!