El pelatge és de foc
irisat pel sol astre,
negre damunt de ros
al punyent de la tarda.
Els ulls són verd lluent
més vius que la maragda,
ungla i músculs potents,
coixinets a les plantes.
Es mou cadenciós
enmig de la sabana,
travessa terra i rius
per nodrir la fillada.
Els petits són peluix,
enjogassats, salvatges,
i els grossos són potents
amos d’un vell nirvana.
És amic del lleó,
rei d’un remot llinatge,
i té somnis antics
de clavar grans urpades.
La sang vermella el tempta
i amb la llengua la raspa,
es mou amb gràcia fina,
corre com una bala.
No t’hi acostis pas gaire,
sigues-li ben poruc:
el tigre de Bengala
menja nens d’un en un.
Fa un gran badall i ensenya
tota la dentadura,
compacte, atapeïda,
l’arma més oportuna.
En la nit de llunassa
els grans fars dels seus ulls
sotgen ramats i estrelles
desant el sol diürn.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Avui hem llegit aquest poema a l’aula d’acollida i crec que a tots ens ha ajudat a imaginar. Moltes gràcies!
Moltes gràcies per dir-m’ho. M’alegro molt que us hagi agradat.