
Somio amb tu des l’alba del temps,
un cos intens per escalfar fredor
per ocupar el meu espai mancat,
balder al llit i a tot el meu contorn.
Tot el meu ésser crea en tu sencer
tot l’art major que fas sorgir de mi,
i tu em regales el vibrant de la nit,
el sol ixent dels teus llavis d’ardor.
Tot estremint-te endintre, fins al cor,
irromps en mi fins al clos de l’amor.