Etern

Posted on 19 gener 2018 | Deixa un comentari

abraçada mans estretes parella

I vindrà el sol i el seu amor
d’aire rosat i blau intens
i el cel tan pur avançarà
en progressió igual que el temps
i les carícies de les mans
faran el món lloc de ple dret
i els cossos bells es confondran
en la claror d’un foc vermell
dins el saber d’un absolut
que neix just d’ells i el seu etern.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes solars. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.