Embriaga

Fa créixer el sol vessat una alegria
càlida amb cel pausat que al vent somnia.

Festa del ple migdia mudant constant
que amb el gir de la terra se’ns va emportant.

Lluu la suau primeria de la tardor
amb espurnes d’estiu que ja es dissolen.

En un rodar la terra ens colgarà,
com ella vells un dia, i eternitat.

Cada gir seu avui és el meu temps
i és tot el que jo tinc ofert i ample.

Així, fràgil com sóc, el sento immens,
de riquesa tan densa que en vaig embriaga.