Daily Archives: 6 Novembre 2017

Passions

sabates vermelles dona noia caminant per la neu

El dia intemporal
camino sense fites,
jo mateixa n’hi planto
i les busco plaents.
És el minimalisme
a què m’he vist empesa,
jo que anhelo passions
visc aquesta tragèdia.

Sons

dona noia asseguda al llit ulls tancats amoïnada

La nit de sons convulsos
em duu al dia amb imatges de somnis vívids, tristos,
d’intimitat llastada,
i de matí em desperto
buidada d’alegria, morts que han poblat la nit
són tota companyia.

Embriaga

dona noia somriure molt bonic feliç

Fa créixer el sol vessat una alegria
càlida amb cel pausat que al vent somnia.

Festa del ple migdia mudant constant
que amb el gir de la terra se’ns va emportant.

Lluu la suau primeria de la tardor
amb espurnes d’estiu que ja es dissolen.

En un rodar la terra ens colgarà,
com ella vells un dia, i eternitat.

Cada gir seu avui és el meu temps
i és tot el que jo tinc ofert i ample.

Així, fràgil com sóc, el sento immens,
de riquesa tan densa que en vaig embriaga.

27 d’octubre

vaixell víking amb senyera com la catalana i far d'alexandria000

Sóc amb tu, pàtria, dins teu,
per tu del tot envoltada,
ara independent i lliure,
i jo t’envolto dins meu.

És un 27 d’octubre
per sempre en mi, pàtria viva,
ara surts de la foscúria,
amb tu em sento embravida.

I seguiré el camí digne
de l’origen per servir-te,
pàtria lliure, pàtria airosa,
per sempre extensa i magnífica.

Canta la teva bandera
en l’aire ja en pau d’octubre
el desnuament sens treva
d’una angoixosa tortura.

Un descans rere tres segles,
tres-cents anys alçats en guàrdia,
tornem a orsar la senyera,
vela en la Mediterrània.

Quin gran amor, Catalunya,
que abastes totes les coses,
la teva riquesa és
la dels teus homes i dones.

Fidels, Catalunya, pàtria,
defensem la terra entera
que et conforma i agermana
amb les pàtries estrangeres.