Mar remor

mar esvalotat

Mar feixuc en la fondària,
mar lleuger a tocar de terra,
com una au eleves ones
de la teva pell de seda

Sempre seràs la remor
del vent que els sentits et trena,
el sol sencer vessa en tu
els rajos que en tu somiegen.

En el teu cos ondulant
bressoles els somnis lliures
del teu ésser trepidant
de la força més antiga.

2 responses to “Mar remor

  1. Carme, mil gracies pels teus poemes. Son meravellosos

Deixa una resposta a Maria jose Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.