Mar absort

Posted on 18 Octubre 2017 | 2 comentaris

mar escuma 23548

Mar absort en tu mateix
que maurant sentits cavil·les,
a cada moment desfàs
nusos espessos i intrigues.

Maurant tornes cristal·lí
l’obscur neguit que t’habita,
i lent el vas alleujant
quan nous embats ja et fustiguen.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes del mar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 responses to “Mar absort”

  1. Vicenç's avatar Vicenç | 14 Agost 2019 a les 20:16 | Respon

    Impressionant!! Una maravella que et mou a pensar que la vida te sentit.

  2. Maria Giberga's avatar Maria Giberga | 22 Juliol 2025 a les 17:33 | Respon

    Hola Carme, m’agraden molt els teus poemes, especialment aquest. Volia incloure’l com a introducció a un relat d’un recull meu, esmentant que tu n’ets l’autora. T’agradaria? T’agrïria que em donessis resposta el més aviat possible. Moltes gràcies.

    Maria

Deixa una resposta a Maria Giberga Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.