Mar absort

Posted on 18 Octubre 2017 | 2 comentaris

mar escuma 23548

Mar absort en tu mateix
que maurant sentits cavil·les,
a cada moment desfàs
nusos espessos i intrigues.

Maurant tornes cristal·lí
l’obscur neguit que t’habita,
i lent el vas alleujant
quan nous embats ja et fustiguen.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes del mar. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 responses to “Mar absort”

  1. Vicenç's avatar Vicenç | 14 Agost 2019 a les 20:16 | Respon

    Impressionant!! Una maravella que et mou a pensar que la vida te sentit.

  2. Maria Giberga's avatar Maria Giberga | 22 Juliol 2025 a les 17:33 | Respon

    Hola Carme, m’agraden molt els teus poemes, especialment aquest. Volia incloure’l com a introducció a un relat d’un recull meu, esmentant que tu n’ets l’autora. T’agradaria? T’agrïria que em donessis resposta el més aviat possible. Moltes gràcies.

    Maria

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.