Assaig

Posted on 5 Juny 2017 | 2 comentaris

rosa flor pansida

Tinc seccionat el nervi
amb l’arrel de la vida,
ni somnis ni records
a cap indret no vibren,
jec en la solitud,
el cos estès i ombrívol,
com si fos un assaig
de mort definitiva.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 responses to “Assaig”

  1. Francisco's avatar Francisco | 5 Juny 2017 a les 17:56 | Respon

    Carme, això és molt trist!!!

  2. Jordi Pàmias Grau's avatar Jordi Pàmias Grau | 8 Juny 2017 a les 16:30 | Respon

    És un bon poema, adolorit i ple de delicadesa.
    Carme: perdona’m per la meva actitud de menyspreu, la nit de l’homenatge a Montserrat Abelló.
    Jordi Pàmias
    La meva adreça és: jordipamias@gmail.com

Deixa una resposta a Jordi Pàmias Grau Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.