Jazz obscur

Quina música tan fosca.

La percussió posa fre al vol d’ocell,
el saxo explora profunditats d’angoixa.
No pertanyo a aquesta tribu ni puc fer

amb mi aquest experiment de dolor.

Potser a l’infern les ànimes penitents
senten aquest gemec, suplici encès
que fa espurnejar les brases. Una sofrença

immensament llarga i invariable,
un tren de dolor amb locomotora, fum que arrasa
sempre amb la nota més baixa, més enfonsada,
en els darreres del temps. Un anunci

de més sotragada, pena que puja i baixa,
que no prepara per al terrible zenit,
agonia truncada per on s’escapa
un nou desconcert ferit.