Cap al tard

Posted on 21 Agost 2016 | 1 comentari

capvespre magnífic 000

Es plega la tarda
dins de si mateixa
tota amorosida
per l’alt sol potent.

Ara dauradeja
i els colors compacta,
i abaixa l’espatlla
el cel lentament.

Giren les manetes
a dins del rellotge,
dolça ella es transforma
sense comptar el temps.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la tarda. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

One response to “Cap al tard”

  1. Francisco's avatar Francisco | 22 Agost 2016 a les 14:04 | Respon

    Molt bé Carme, ja trobava a faltar els teus poemes.

Deixa una resposta a Francisco Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.