Qualsevol llum del vespre em porta a tu,
temps íntim remorós de fulles,
i a la casa on tu ets hi ha el centre pur,
devora els fogons, a la teva cuina.
La teva veu ressona a la cova ancestral,
fondària primordial del meu origen,
i el sopar que serveixes amb les teves mans
té l’aroma i l’escalfor del pregon viure.
Més real que tu no hi ha ningú,
mare que de cada estació ets la reina,
i a tot arreu alenes sentit absolut
i per sempre el meu món duu la teva empremta.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 