Horitzó

Posted on 20 Desembre 2015 | 1 comentari

000 liseli hoepli dona noia mirada trista

Un horitzó de contrastos
després de boscos i molsa,
l’energia que es barreja,
la ciutat, remor i aroma.

Jo sóc al tren que m’hi porta
després d’una malaltia
tancada en la meva cova
molt més morta que no viva.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes dalt del tren, Poemes ombrívols. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

One response to “Horitzó”

  1. Francisco's avatar Francisco | 27 Desembre 2015 a les 18:14 | Respon

    Segur que aquest tren sortirà del negre túnel cap la llum de la matinada.

Deixa una resposta a Francisco Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.