Passo pel teu carrer
com una consciència,
una dona en enjòlit,
una ànima corpresa
que et vol rescatar a tu
i la teva família,
allò que a mi em pertany,
que només era un mite
en els teus llavis joves,
en els ulls de poncella
que esclatava per dir-nos
el teu poble, la vida
de tan gruix, tan immensa
que viu una família
dies feiners i festes
en el temps de la pau,
en el temps d’una guerra,
amb l’amor com teixit
i trànsit d’existència.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Preciós el poema. Aquest carrer està just al costat d’on visc, una mica canviat òvbiament i és on cada any celebrem la revetlla de Sant Joan.
Com diu el poeta: “Tot passa i tot queda però al nostre és passar”.