Lluu la nit

Posted on 1 Novembre 2015 | 1 comentari

Fas sempre espurnejar
el temps que estic amb tu,
que fa estela en el temps
que segueix en trobar-te.

Lluu la nit i retinc
el teu tast, la fragància,
i un neguit a la pell
del teu ésser intacte.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes del desig, Poemes per als homes, Poemes solars. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Francisco | 21 Novembre 2015 a les 01:04 | Respon

Feia temps que no llegia un poema amb tanta sensibilitat. Una cosa així et pot arreglar el dia…. o la nit.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.