Diumenge d’agost, la gent a la platja.
energia fresca, remor que es propaga
El mar duu el seu aire amb nervi que fibla,
l’ambient el traspassa vigor i alegria.
És la gent vital que pobla ciutats,
que ha batallat fort als torns de la feina
i al moment que arriba la festa, el descans,
amb el mateix tremp s’hi lliura amb feresa.
I sap beure a glops el bo de la vida
i puja família, i vol viure anys,
i compta els cabals, i lenta prospera,
i sempre es sent lliure si té feina i festa.

que guai