Dolguts amors

Posted on 31 Agost 2014 | 1 comentari

noia 000 dona ombres flors

Perquè les teves carícies
apunten a l’absolut,
cap a un amor que no es pot
permetre no reeixir,
se m’esllangueixen les mans
en voler retornar-te-les.
No hi veig clar a través seu,
no sé tampoc on recolzen,
i no vull la meva imatge
en el futur més proper
tornant a vessar les llàgrimes
per aquells dolguts amors
que en el temps no fructifiquen.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

One response to “Dolguts amors”

  1. Josep's avatar Josep | 30 Octubre 2014 a les 21:57 | Respon

    Tens una sensibilitat que sobre surt del espai monoton que a cops ens envolta. Moltes Gràcies per expremer les teves emocions i deixar.les com gotes de vida per poder.les sentir.

    M hagués agradat veuret i agrair.te aquestes flors demà ..segur però que tindrem l oportunitat de veurens en un altre moment.

    Moltes Gràcies de nou.

    Josep Fourcade.

Deixa una resposta a Josep Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.