Dolguts amors

Posted on 31 Agost 2014 | 1 comentari

noia 000 dona ombres flors

Perquè les teves carícies
apunten a l’absolut,
cap a un amor que no es pot
permetre no reeixir,
se m’esllangueixen les mans
en voler retornar-te-les.
No hi veig clar a través seu,
no sé tampoc on recolzen,
i no vull la meva imatge
en el futur més proper
tornant a vessar les llàgrimes
per aquells dolguts amors
que en el temps no fructifiquen.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

One response to “Dolguts amors”

  1. Josep's avatar Josep | 30 Octubre 2014 a les 21:57 | Respon

    Tens una sensibilitat que sobre surt del espai monoton que a cops ens envolta. Moltes Gràcies per expremer les teves emocions i deixar.les com gotes de vida per poder.les sentir.

    M hagués agradat veuret i agrair.te aquestes flors demà ..segur però que tindrem l oportunitat de veurens en un altre moment.

    Moltes Gràcies de nou.

    Josep Fourcade.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.