Crit

Posted on 4 Abril 2014 | Deixa un comentari

venècia de nit solitària solitud

La negra nit
cau de bursada,
el dolor neix
d’una estrebada,
l’ignot no-res
mostra la cara,
el crit sofrent
el vent l’escampa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.