Eixia el sol de l’horitzó daurat,
la densitat d’estrelles resplendia,
els arbres es dreçaven, despullats,
la llum atreia flors verges que naixien.
Corrien núvols entre turons i prats,
la natura mil·lenària s’oferia,
tremolaven els cometes, extasiats,
l’aire agitava les fulles dringadisses.
I per recòndits racons de terra i mar
la vida es renovava i s’expandia.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Sensible, delicat, deliciós i saborós… em segueix impressionant aquest talent per la poesia.
Gràcies