Roda

Posted on 20 Desembre 2012 | 1 comentari

La roda de la nit
fa girar els somnis,
feixucs i estantissos,
desolats com fòssils.
S’obren els ulls
al matí indefinible,
que segueix orb,
lluitant amb nous monstres.

Aquesta entrada ha esta publicada en Poemes de la solitud. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

One response to “Roda”

Pintor de lletres | 20 Desembre 2012 a les 16:57 | Respon

Molt íntim, molt maco.

Demà quan despertis, just abans d’apuntalar les parpelles, si trobes monstres nous pensa en la sort de tenir noves aventures!!! Que tampoc cal lluitar si pot-ser aquests seran monstres bons.

Deixa una resposta a Pintor de lletres Cancel·la la resposta

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.