Exposada a la vida
d’inclement llevantada
esdevinc sec sarment,
nuós cep entre oratges.
Retorta com la branca
al pas dels anys i dies,
se m’asseca la saba
convulsa, espesseïda.
Atenc estacions noves
de calmes solellades
on un pàmpol despunti
vora nuors danyades.
On la fulla primera
arrossegui brotades,
i un sol raïm alegre
enceti altres anyades.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 
Moltes gràcies, m’agrada molt.
El comparteixo dins la comunitat naturista de nucat.cat, en un fil de poesia que tenim als fòrums.