Port i pastissos
i llargs carrers humits,
ciutat marina
de mosaics i raïms,
al pendent fondo
on lluu com l’or més fi,
el riu navega
fins l’oceà embravit.
Terra mullat
de la pluja del nord,
l’Atlàntic xoca
contra espadats i cingles,
les vinyes creixen
al llarg del Douro d’or,
les barques gronxen
el vi de Porto en tines.
Olor de mar,
salabror i salines,
tota la nit
les gavines xisclant,
pica l’ullet
el sol durant el dia,
la lluna es renta
en el riu incessant.
Els ponts s’eleven
reverents, fent rodona,
damunt les vores
del musculós cabal,
les barques passen
amb les veles airoses,
les caves desen
la riquesa ancestral.

Un bonic poema, per un lloc ple d’encant. Felicitats!!