Mirada immaculada

Per carrers olorosos,
ombrívols de fulles,
caminava agafada
a la teva mà morena.

S’obrien avingudes
en un aire gemmat
d’un tòrrid estiu nou,
com d’una estació desconeguda.

Si algú ens hagués dit
que ens podia arrasar el desert
amb la seva ventada de mort,
per res l’hauríem cregut.

Només hauríem somrigut
amb aquella força que emanava
de la nostra mirada immaculada,
fervent de passió i de futur.