Dir-te adeu era la pèrdua
d’un dia de sol espaterrant,
el mar esperant a la vorera,
el seu blau enriolat acaronant.
Dir-te adeu era un dia que plora
dalt de tot de la Rambla, palpitant;
temps desolat que en res no es conhorta,
i quan reobro els ulls te’n vas anant.
Dir-te adeu és fruir la pell teva,
estela en el teu cos del meu cos i les mans,
amor per darrer cop, urpa que endins solleva
el temps en què m’he ofert i t’he estimat.
M'agrada S'està carregant...
Relacionats
Aquesta entrada ha esta publicada en
Poemes per a N.,
Poemes per als homes. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
Aquí pots trobar el meu perfil
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 