This gallery contains 1 photos.
Érem dalt del Boeing que ens portava a Cuba, un avió immens que tenia dos pisos. Els passatgers, que no sabíem en què emprar les hores, parlàvem els uns amb els altres. Una dona cubana seia al meu costat. S’estava arreglant, a sis hores vista, per retrobar-se amb el seu marit. Va ser ella qui va entaular conversa. … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Senyores i senyors, no us estranyeu per la meva figura esvelta, vestida amb lliurea i barret de copa. La meva professió m’obliga a portar aquesta indumentària, i tant és així, que ja no sabria anar sense ella perquè la meva personalitat, podríem dir, hi va acoblada. Per treure’ls immediatament de dubtes, els diré que la meva professió és antiga com els temps, i que per practicar-la calen uns dots … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Ell és un personatge llarg i parsimoniós. De vegades els seus ulls glaucs se li humitegen de no haver dormit a la nit, obsessionat amb la seva por i la seva solitud. Sent tots els seus anys inútils, amb el seu cos isolat, de dia i de nit, i aquesta realitat cau en pes dins seu com una pedra i esfondra el lleu tel del seu equilibri. És una fulla fràgil de cor esqueixat, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Em va sorprendre la forma com va aparèixer al meu costat al Gran Cafè de Barcelona. Subreptíciament va relliscar a la cadira de la meva taula i de cop jo ja tenia molt propera la seva presència. No el … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
El nostre univers era immens. Cada objecte de la casa i del món tenien la seva pròpia textura i dimensió, el seu significat i el seu símbol. S’hi podia veure, a través d’ells, la immensitat de la vida, la seva diversitat, tots els components de la civilització a la qual jo havia arribat per assaborir-ne l’essència, plenament, gustosament, intensament, amb l’èxtasi que … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Primer li vaig posar al sobre 50 euros, després els vaig canviar per 30 i, finalment, els vaig tornar a treure i hi vaig posar un bitllet de 20, i el vaig desar a la bossa de mà, al costat de la petita capsa de bombons de licor embolicada amb un llaç, que sabia que eren els que més li agradaven. Tenia el dia lliure, però, … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
-Mira que aquest Marcelo és un aprofitat de cal ample! –em deia la meva mare, amb el dit alçat i marcant a mode de premonició cada part de l’oració. -Ai, mama! –li responia jo, mig enfurismada-. Els diners ja me’ls tornarà! I a més, és que tu tens una bola … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
La seva figura era la d’una índia: petita, rebotida, amb l’estómac i la panxa prominents, una trena atapeïda i gruixuda, la cara granulosa. El seu posat era retret, la seva expressió lacònica. L’Helena l’havia llogada perquè tingués cura de la casa, de la roba, del jardí. Hi havia una caseta al patí polida i asolellada. … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
La nit era immensa i majestuosa i zumzejava suament un vent llunyà. Els llums dels estrets carrers de ciutat vella eren tancats, i només els fanals ens acollien amb la seva claror il·luminadora. La ciutat era estranyament solitària. Només tu i jo caminàvem apressats, al ritme del meu desesper. Jo plorava, desconsolada. Tu a estones m’agafaves pel braç fortament, sense dir cap paraula, per aturar-me. … Continua llegint
This gallery contains 1 photos.
Llavors la història era molt senzilla. Sota el poder opressor, sota la ignomínia a què ens sotmetia, només restava la defensa, l’esmunyiment, la fugida. Mai ens vam conèixer entre nosaltres, mai cap de nosaltres es va conèixer a si mateix, només sentíem llàstima i dolor els uns pels altres, i les nostres relacions eren sincopades, sense pràcticament jocs, sense cap continuïtat, sense … Continua llegint
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 