Fujo en el tren
que trontolla i s’escapa,
s’enduu rabent
el meu trist devenir,
curull d’angoixes,
de neguit a tot l’ample,
sencera cremo
entretallant respir.
Tremolo d’ànsia,
la terra oberta als peus,
amb l’amenaça
d’una fi irremissible,
i ja esgotada,
sense aclucar ni un ull,
el sol em sembla
brut i confós de sutge,
esclafador
al nivell de la runa
que porto en mi,
tot fracàs sense encerts.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Frenètica i fabulosa, eleva
el seu so l’orquestra. Música de
negres tocada per blancs, al ritme
de la roja sang. El baix es mou
com al ring, la guitarra s’embala
i es calma, el saxo s’eleva fins
al cim, la bateria bat un
vol d’àliga. Lament d’un borratxo sota
la pluja efímera. Lletres de raval
de vigor especiat, de tremp
apedaçat. Troba la rosa
del matí premuda, roja i jove:
haurà sorgit de la punyent banda
de la nit, antídot dels desaires
que la vida et dóna. Juga a la ruleta
per guanyar mentre entones la balada
a tothora. Canta la cançó de
l’antiheroi, treu de la vida potencial
i encant mentre fila la filadora.
Publicat dins de ., Poemes del jazz, Poemes i balls
Somou el temps
el dolor soterrat,
feroç s’instal·la
com un vast terratrèmol,
tot continent
ha estat desballestat,
mai cap instant
no ha aconseguit pas vence’l.
Corre el desfici
per carrers de ciutat,
qui ha estat ferit
crema en foguera densa,
tampoc rodar
no apaivaga el penar,
el tall terrible
borbolla i sangoneja.
Publicat dins de Poemes, Poemes de la desesperança, Poemes ombrívols
Torna el sol,
s’arrapa com un rèptil
clava urpes
que esgarrapen i couen
fortes ungles
abrusades ferides
prem arran
contra cossos sensibles.
Repta el sol
per la pell que tatua
regalims
de suor i d’angúnia
un desfici
coent i xardorós
l’esgarip
s’ofega en la cremor.
Publicat dins de Poemes del sol, Poemes ombrívols
Em pren
l’energia de vida
que arranja
tots els meus grans destrets,
en l’aire
afuat del migdia
soc sobre
la passera del temps.
Vaig cap
als meus objectius clars,
tinc somnis
de trobar l’alegria
l’amor,
paraula ha temps no dita,
s’esmuny
dins la incredulitat.
Ara és
cercar en aquesta terra
dolls nous
de sensibilitat
on pugui
construir-me i comprendre
abans
de finir i caducar.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes solars
Algunes persones tenen
la meva joia desada,
els tres éssers que he estimat
més enllà de la meva ànima.
Han rebut tot el poder,
sense poder imaginar-s’ho,
de comandar el meu destí,
fendir-lo o dimensionar-lo.
I tan ferma que soc jo,
tan fortament ancorada.
Tots viuen dintre de mi
i per això soc immensa,
tots poden moure els meus fils,
l’equilibri és cosa interna.
Publicat dins de ., Poemes per a la mare, Poemes per a M., Poemes per al meu fill, Poemes solars
Leonardo da Vinci
Món esquarterat el present que visc,
la musa amiga és al meu costat,
em segueix dictant els versos que escric
en els quals hi creu, no com jo, que ric.
Amb la mà de sol em ve a tocar,
amb ulls clars de cel manté l’equilibri,
el seu cabell càlid recompon l’encís,
jo deixo que hi sigui però el no-res va amb mi.
Publicat dins de Poemes a la musa, Poemes de la solitud
La suavitat de la tarda,
or vell i cel transparent,
alenar d’humitat i arbres,
en mi una angoixa latent,
certa per tenyir el respir
i emmetzinar la bellesa,
lluny de mi la veig fluir,
jo encerclada per la pena.
Fràgil per la soledat,
sensible a carícies tendres,
la tarda em ve a seduir,
jo segueixo en quarantena.
Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la tarda, Poemes ombrívols
Els llums encesos vetllen suaument la nit
mentre que avança el tren cap a ciutat,
obren camins ignots en la foscor,
carrers sospesos, misteris oblidats.
Enmig de l’aire nocturn i gravitant
respira estels un gener vellutat,
van passant llums, crisàlides de llunes,
fragant foscor que a la ciutat s’oculta.
Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de la nit, Poemes solars
La meva íntima ciutat
abastant immens el mar,
els colors de les vigílies,
la nit de rodons fanals.
Caliu en la soledat,
jo et rondo per tots costats
i de totes les escletxes
en rebo la humanitat.
Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 