Esglai

Posted on 14 Juliol 2020 | Deixa un comentari

gecko rèptil llargandaix sargantana a arbre bosc humit

Esclata la natura
en un temps sens pecat,
l’home no la trosseja,
l’humà no la desfà.

Intacta se’ns presenta,
promíscua, exuberant,
no tem dalla esmolada
com jo, el cor esglaiat.

Tot just no destruïda
sense vestigi humà.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la natura, Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament

Primavera

Posted on 14 Juliol 2020 | Deixa un comentari

arbre roig i flors al bosc

S’entortolliga
la vida, el seu trenat,
dins l’esplendor
de la natura ardida,
la primavera
ja vessa l’ambrosia
al centre pur
del seu colós esclat.
I tots amors
giren en remolí,
encès mormol,
xuclador indefugible,
i així és com
per molts mil·lennis d’anys
naixem de nou
els éssers a la vida.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del desig

Sobirana

Posted on 13 Juliol 2020 | 1 comentari

foto més clara carme a venècia últim dia foto retallada només cara

El meu món compost per la solitud.
Tibo fat, salut i hi giro abrivada
fent-hi una rotllana.

Així extrec forment, impuls, cor ardent,
riquesa latent, i amb les meves mans
en faig una empara.

No deixo el tresor de l’ésser que moc
al vaivé d’un altre. Just cerco l’amor
tot sent sobirana.

1 comentari

Publicat dins de Poemes 8 de març, Poemes de la solitud, Poemes per a dones, Poemes solars

Aire d’Orient

Posted on 7 Juliol 2020 | Deixa un comentari

pintura carl blechen palmera i jardí oriental retallada retocada

                                        Carl Blechen

Ve un aire d’Orient
a l’íntima terra,
oberta en ciutat,
en la plaça tendra.

El sol pur traspua
rajos de cirera,
palmeres murmuren
oasis de festa.

A la plaça antiga
s’hi asseu jovenesa
presagiant delícies
que la nit ofrena.

Tarda sumptuosa,
aroma d’espècia
de joia vessada,
fugaç com eterna.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions

Essència

Posted on 7 Juliol 2020 | Deixa un comentari

vares de ginesta

Abrusament de sol
aquest estiu solemne,
la ginesta s’eleva
cercant els rajos verges,
els torna inflorescència
setinada de pètals,
les vergelles curulles
en són del doll l’essència.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes de les flors, Poemes del sol

Estirp

Posted on 28 Juny 2020 | 1 comentari

Christian_Krohg-Mother_and_Child_-_Google_Art_Project (1)

                                          Christian Krohg

En el camí de la vellesa
vaig transformant-me lentament,
ja he espigat la jovenesa
en el meu fill, bellesa ardent.

I quants anys fa que estreno dies
i arpello ferma en el forment.
En el corrent que em serva i guia
faig esclatar focs a desdir,

em mantinc tesa en els anhels
mentre el meu cos va decandint.
I infantant he obert futur

en l’estirp que d’antic em dreça.
Tant l’avenir com la bellesa
ja tinc resolts. Resta fruir.

1 comentari

Publicat dins de Poemes sobre la vellesa

Univers

Posted on 28 Juny 2020 | Deixa un comentari

dona 000 noia nit lluna

Somnàmbula del no-res,
sola en l’aire que aleteja,
de la terra en trec viu nèctar,
del sol, companyia ardent.

En la fondària del mar,
dins l’aigua ombrívola i densa,
soc un ésser sol que es bressa
en mil·lennis ancestrals.

Dreçada en la llum de lluna
com un planeta que gira
soc la força més amiga
de l’univers que m’ha alçat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la solitud

Mil·lennis

Posted on 28 Juny 2020 | 1 comentari

animal marí extingit

Mar feliç de dia d’estiu,
d’or el sol trena una xarxa
en el teu cos de delit.

Quants éssers has acollit
dins el teu cos de fragància
ja per sempre extingits.

Ja veus, avui som nosaltres,
d’uns mil·lennis esborrables,
qui fendim el teu esperit.

1 comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes del mar, Poemes del temps

Anhel

Posted on 28 Juny 2020 | 1 comentari

mar petjades sorra

Camins de bosc ombrívols i feréstecs
s’obren obacs entre pins i fullasses,
travesso en tren tota la serralada
un jorn de juny de ple sol amarant.

Em crida el mar amb la seva immensa aigua,
inabastable, al seu fons de frescor,
una quimera entre calor daurada
i terra ferma d’una fosca verdor.

El mar absort en ell mateix, carícies
de transcendència, fonda impressió,
sensació de festa de la vida,
mar anhelat, la completa esplendor.

1 comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes del mar

Ningú

Posted on 28 Juny 2020 | Deixa un comentari

noia de nit ombra i globus

No soc ningú
sota el sol de l’estiu.
Trio camins
que vull vitals, feliços,
moc energies,
bellesa que destrio,
i passa llis
cada un dels dies meus,
només que jo
l’empelto de volença.
És solitud
tota ben recoberta
d’un benestar
que senzill m’embolcalla.
No soc ningú
si no sento en fondària,
ja vertical,
sensorial i ufana.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols