Fi

Posted on 6 Octubre 2020 | Deixa un comentari

Tinc l’exasperació

de l’últim individu

d’una espècie extingida

*

que espera agenollar-se

per no tornar-se a alçar,

fer matèria amb la terra

*

i retornar al tot,

d’allà on provenia,

encarnant l’extermini.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Rambla engalanada

Posted on 29 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Clou la nit

l’hora més ciutadana,

llums encesos

en globus de claror,

es manté

la passió a l’aire,

negra seda

sospesa en el fulgor.

Un vell somni,

la Rambla engalanada,

de nit dolça,

de silenci difós,

El present

duu la Història engalzada,

lluita indòmita,

de llibertat i ardor.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de Barcelona, Poemes de ciutats, Poemes de la pàtria

Nova ànsia

Posted on 29 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Somoc la meva ànima

ja dins la tardor

primerenca encara.

*

Un sol enganxat

d’últims de setembre

sota un cel de grana.

*

S’acota aquest temps

i la meva vida

pren una nova ànsia.

*

Cercar horitzons,

savieses altes,

moure emocions.

*

Trobar nous calius

de sentiments vius

d’escalfor humana.

*

Potser un revulsiu

que trenqui el contínum,

fulgència estrenada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la solitud, Poemes de les estacions

Estranyament

Posted on 23 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Estranyament,

segueixo en aquest món,

sense sentit,

sense que ningú em vulgui,

en un estrat

tan inert com inútil,

abandonat,

ignot del que és amor.

Estranyament,

tinc parada la mà,

d’on s’ha escolat

el secret de la vida,

la van fregant

les estacions de l’any.

D’avenir incert,

la sang va bombejant.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols

Pandèmia

Posted on 23 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Un temps de conteniment amb un bleix que em desorienta,
amb un cert neguit que arriba, amb la pell que ha de mudar,
amb la incertesa instaurada. Els meus plans esbarriats,
l’hàlit vital que expandia en viatges, nous països,
ara ha quedat estroncat. Visc la vida dia a dia,
rescato retalls d’estiu d’aquest setembre ja entrat.
Soc en sorres movedisses, i aquí m’he de preservar
de somogudes de terra, l’equilibri ben travat,
amb la ceguesa que porta aquest horitzó tancat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la pandèmia (covid), Poemes del confinament, Poemes del temps, Poemes ombrívols

A ganivetades

Posted on 20 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Tots aquell regals que ens havíem fet,

tot aquell donar-nos fins l’aura mateixa,

tot aquell obrir amb llum les dreceres

cap endins de l’altre, i endins de cada un.

Aquell assentar-nos sobre l’equilibri

dels dos éssers que érem d’allunyats vestigis,

el nostre miratge de veritats senzilles

les definitives, per poder acoblar-nos.

Tot aquell pertanye’ns per haver-nos dat

del tot, al complet, sense cap mesura.

La creació intacta, l’alta exuberància,

la vivència nítida de renéixer diàfans.

Tot se’n va anar en orris a ganivetades,

en la carn del somni, en la nostra ufana.

Vas llançar la bomba i la sang degota

per mils de ferides cruels, entatxonades.

I el dolor no acaba ni la maldat para,

ni el motor s’atura, d’amor engegat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la desesperança, Poemes de la solitud, Poemes ombrívols, Poemes per a un home

Robatori

Posted on 20 Setembre 2020 | Deixa un comentari

En un pla de temps

del tot aliè al meu,

rectangles d’arestes

al no-res sospeses,

existia algú

observant-me els passos,

ben conscient de mi,

jo closa en l’absència.

*

En un moment àvol,

quan jo divagava,

comprava regals,

tiquets de teatre,

va profanar l’àmbit

on jo habitava

i em va prendre l’or,

monedes corrents

*

que col·leccionava,

i va deixar feixos

desfets de deixalles,

de capses obertes,

com jo esgarrifades.

 Així he sabut

una altra vegada

la fragilitat

de la meva casa,

*

del meu cos frangible,

de la por estancada,

de la solitud,

pura bufetada,

que tot pot ser pres,  

tot arrabassat

sense cap entranya,

que cal defensar-se,

*

no pas viure als llimbs,

sinó amb vigilància.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols

Trànsit a tardor

Posted on 18 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Cel espès,

núvols atapeïts,

pluja fina

vessant-se al món opac,

*

cau a pes

cada una de les línies

infinites

d’aigua que va escolant-se.

*

S’ha apagat

l’estridència del sol,

el silenci

ocupa tot l’espai,

*

fa punxades

el fred més primerenc,

fins la pell

descoberta es fa estranya.

*

Ben insòlit

just el pas d’un sol dia

del ple estiu

a una tardor sobtada,

*

davallem

de cop els esglaons

vers un temps

que ens va cloent i encapsa.

*

Cap al fred

de l’hivern rigorós,

cap al clos

d’un esperit que es tanca.

*

El setembre,

en plena transició,

i quin goig

sentir-lo com fa passa

*

de l’esclat

del temps més ufanós

a l’obaga

de la tardor mullada.

*

Sento endins

tota la serenor

i el nou aire

de la natura en pausa

*

que ens prepara

el pas a una estació

en què es fonen

somieig i enyorança.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions

Mar

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

Mar sens principi ni fi,

jo m’endinso en la teva aigua,

i és tan tendra l’abraçada

que et sento extensió de mi.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar

Mar d’encanteri

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

No puc allunyar-me, mar,

de la teva vora ardida,

artista del fulgurar,

creadora de delícia.

*

Duus la profunda carícia

d’un vent de passió densa,

amb qui dansa la teva aigua

lluentada pel sol verge.

*

I jugues a engalanar

la platja on tan dolça arribes,

al confí del teu embat,

brodat de gràcia infinita.

*

Ens mostres com un secret,

un instant, un verd de perla

al rodol de la teva ona,

amb què acarones la terra.

*

Ets encanteri vessat

que del firmament suscites

formosor, immensitat,

tot el poder de la vida.

*

Eternament ens bressoles

en els somnis que ens ofrenes,

encisats de blavor pura,

amarats de joia encesa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars