Giovanni Bellini
Vull una magrana oberta
amb les seves llavors grana,
per xuclar-ne tot el suc,
el seu teixit escarlata.
Perquè em torni l’esplendor
que amb els anys perdo, i s’acaba,
algú ple d’emoció
pel meu ésser, llavor i arbre.
Li tornaré la passió
amb les meves flors boscanes,
els efluvis, les carícies,
els fruits que duc i s’empaiten.
Però el meu voler no té lloc
en terra caragirada,
amb mi n’he de tenir prou,
així lliure, altre cop sana.
Pouant la meva vida, sota aquest sol d’estiu
que polsa, lluu, respira, que passió suscita,
on visc en l’entremig. Pouant la meva vida,
sense amor, sense tu, sense aquell intern goig
que tant me fa que sigui gran part una fal·làcia,
que després es desplomi i hi resti soterrada,
però amb l’amor al puny alçat en abrandatge,
en les mans que acaronen, en els llavis que marquen.
en la intimitat closa, roent, allà encarnada.
I tant me fa que caigui del tàlem que habitàvem
si he de prendre sentit en l’abast dels meus àmbits.
Si he pogut oferir allò imprescindible
que hi ha en mi per un altre, primordial alhora
per ésser jo, existir, tornar cos i substància.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes per a M., Poemes per a un home
Tinc gravat al cor tot el desamor
que pot dur un estigma.
Els somnis terribles de totes les nits
obren les ferides.
I és en la vigília que he d’apaivagar
l’angoixa que em fibla.
No puc respirar i el dolor punxant
va obrint noves vies.
Tot el dia provo refer l’equilibri
i així vaig sortint-me’n.
M’abandona tot, sense rellevància
el món no em fa lloc.
La meva passió, el desig d’amor
constantment fracassa.
I en el desamor absolut que em marca
comença la mort.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la solitud
Leonardo da Vinci
Enmig la xafogor
del meu país d’estiu
faig els camins sabuts,
el cos buit de carícies,
el meu estèril temps
posat damunt la pell
sota un sol que reclama
penombres d’una cambra,
sentits incandescents
i tot l’amor xopant-se
del miracle d’amar-se,
creant l’art més roent.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de la solitud
Com reia bojament,
i no ho sabia,
el temps dels grans amors
i malvestats,
de jove,
no em tenallava
cap mal inexhaurible,
cap esquerda brutal,
cap dolor insomne.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes ombrívols
MalcolmT. Liepke
Estàtica de nou,
cara al teu egoisme,
així em veig, sense goig,
els dies que vindran,
que m’arrabassaràs
vers el teu benefici.
Així és com ha estat sempre,
però encara t’he permès
que furguis al meu temps,
sense que ja en disposis.
Sense que donis res,
ni just pronunciant gràcies.
Les persones que fórem,
gens el temps ha mudades.
Jo em dono per comprendre,
per tornar-me més sàvia.
Sabent que em decebràs
et brindo nova entrada.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Kelly Petrie
Aquella passió parlava de mi,
tan sols de mancances, d’arrelar en algú,
vertical crear-me, alçar tot un món
amb mútues potències, foc alimentant-se.
Va neixe’m l’amor sobtat, com un mar,
fondo fins l’arrel, tendresa esqueixant-se.
Dolor furient fou la negativa,
la burla, l’escarni, l’abandonament.
Simplement, no-res i daga clavada.
Ben bufetejada, sagnant del costat
a raig, sense embena, vaig plegar els parracs.
No sé encara com dreta m’aguantava.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Allò va passar a un país remot
dins d’una foscor esfereïdora.
Va ser en el temps de la joventut,
on el meu amor fet d’ardor cremava.
I es va desplegar tot just a frec teu,
en l’abrupte pol del teu rígid signe
-tu incommovible-, ventant negativa,
aquesta duresa colpejant sens fi.
Ets només aquell qui vaig estimar
amb tot el punyent del meu ésser jove,
amb una tendresa que en mi fulgurava,
amb un vast dolor de fera ferida.
Sí, un gran amor cara al teu cinisme,
allà on rebotava, on jo em dessagnava.
Uns motius risibles, sòrdids, egotistes
feien deturar-te, frenar el meu embat.
Així era, a l’alçada de tanta indigència
a un país remot desfet, escolant-se.
Així el patir del gran terratrèmol,
allà on tremolàvem, cada un a un planeta.
I al teu fons, terror de viure, d’amor,
dallant tots els brots vitals que esclataven.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Pierre Julien
T’he reconegut, amb els teus ulls commovedors
que se’m van perdre en el temps de la joventut,
en el subsòl dels anys, allà on a tots dos ens
creia encara verges. Jo davant teu, amb l’ofrena
de mi arrelada dins del cor i a les venes, o bé
girant al teu voltant amb les meves ones
concèntriques, tu com un déu que ho irradiava
tot alçat dalt d’un pedestal, un déu irat de cor
captiu i temorós que no va arribar a convertir-se
en humà, que no va saber trobar la seva real
dimensió, la seva fortalesa veritable. Jo no sabia
aleshores que ja duies inscrita la mossegada
de la serp que havia promogut la teva expulsió
del paradís. Tu, que vas fer servir el teu poder
omnipotent tan sols per estavellar-me contra
la presó en què el teu cor i la teva ànima eren
presoners, la teva oculta tortura. No va virar
el teu ésser, per a mi totpoderós, a convertir-se
en humà, perquè ara sé que aleshores ja tenies
desterrats per sempre els grans goigs de la vida.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió
I vaig haver d’admetre que allò havia passat,
que tu deixaves lliures els nostres destins nus,
que jo era un accident al teu tenallat viure,
criteris capgirats, el seny enterbolit,
l’època estalinista que us constrenyia a tots,
on també els vostres credos, com grans blocs de ciment
estàtics, obsolets, ara se us ensorraven
amb el frau comunista. Immòbils, despullats,
amb el buit sota els peus, empassant-vos la terra.
Allà, el meu amor estavellant planetes,
allà, la teva por que es protegia, inerme.
Eres, com tot Polònia, un ésser captiu, feble,
fustigat molts anys per déus d’inflades parpelles*.
Allà, el teu terror, a tots, a tu mateix,
la llibertat primera, que era jo qui encarnava,
servit per prostitutes que al teu índex giraven.
Allà, el meu amor, per caminar estrelles,
allà, el meu desig, que no et va fer renéixer,
allà, el meu dolor, tot just en retirada
d’aquella guerra cruenta, de què vam ser-ne ostatges.
Publicat dins de llibre Remota olor, Poemes amorosos, Poemes de desamor, Poemes de la passió
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 