Passem entre la fronda d’antiga arquitectura
d’una era gloriosa, d’una art exquisida,
quan el món era íntim sota els immensos plàtans
i encís irradiava la bellesa tangible.
L’avenir esdevenia entre volums de màgia,
el temps dolç avançava etern i vegetal,
aquí vaig néixer jo, en una era diàfana,
intensa i perfumada, tot flors penjant en poms.
Aire pur de cel ample, transparent com si faula,
llargues, profundes tardes de fondo amor sonor,
un misteri entranyable al fons de tota cosa,
la carícia que ens torba, l’inconcebible enyor.









