A l’aula

 

Ara ets aquí m’agrada estar amb tu,

en aquest moment  que caminen els astres.

Ple del teu cos és l’espai, tot curull,

sensible i ric, amistós de paraules.

 

Per la finestra oberta al cel flairós

s’escampa a l’aula el bleix de la tarda.

Comparteixo el goig del teu treballós fer

amb la somrient esplendor de la cara.

 

La teva veu repica en l’espurneig de l’aire

i els sons vibrants i oberts cauen en flamaralla.

Rellisca un poc el temps en l’escalfor ovalada:

et tinc només per mi en l’espiell que esguarda.

 

Adéu, Pins!

Petits hi entràreu
i en sortiu nois,
deixeu l’escola,
alceu el vol.

Cap al futur,
temps de cireres,
maduixes dolces,
tireu la pedra.

Cap a un món nou,
arbre de saba,
poseu els ulls
i la mirada.

Enrere queda
el temps d’escola:
un bon bagatge
per fer-vos grans.

Amples les classes,
pins a la vora
i l’aire càlid
dels ensenyants.

La història humana
a tots els llibres
per fer-vos tendres
al món humà.

Ara sabeu
fonda cultura
i sou hereus
en civilitat.

Aneu envant
amb l’equipatge
tot engrandint-lo
sense parar.

Esteu tocats
per l’abundància:
feu-la servir
per avançar.

Les tiges noves
de tots els arbres
no us tenen pas
res a envejar.

Sigueu sensibles
amb les poncelles
i amb tot allò
que vol esclatar.

Perquè vosaltres,
bells nens i nenes,
sou com l’ocell
que aprèn a volar.

Teniu els pares
ben a frec vostre
que us fan de guies,
que us fan de mags.

Però la vida
amb la seva ensenya
us empeny ferma
al vostre fat.

Comenceu ara
etapa nova;
l’antiga escola
vella ha quedat.

Us l’emporteu
tota sencera
dins la motxilla,
però cal marxar.

Una altra ruta
de descoberta,
de nous estudis,
comença ja.

Endavant, joves,
doneu empent
a tot allò
que us vol aflorar.

Tingueu saviesa,
feu bons estudis,
rebeu les ones
de l’ample mar.

I vulgueu sempre
trepitjar fort
res se us regala,
us cal esforç.

I amb l’equipatge
d’Escola Pins,
sentint la flaire
del seu caliu,

entreu feliços
a l’Institut:
aneu de cara
al vostre futur.

Endavant nois,
tingueu salut,
braó i empenta,
crits i amunt!

2007     Acomiadament curs 6è de Primària

Curs Sisè                               

     Col·legi Pins del Vallès. Sant Cugat

Galeria

A la cuina

This gallery contains 1 photos.

     Casa de la meva amiga era prop de la Hauptbahnhoff, l’estació on jo arribava sempre amb algun regalet: torró, mató, ametlles garrapinyades.      Vivia en una antiga casa que havia estat de l’aristocràcia jueva, abans de l’holocaust, ara dividida … Continua llegint

Galeria

A contrarellotge

This gallery contains 1 photos.

        Sóc una prostituta de carretera. Vinc de Gnör, un llogarret perdut entre terra fangosa i cabres, a l’est dels Carpats. La meva família és ortodoxa, rude, ramadera, poc decantada a la sensibleria, amb escassa instrucció. Els homes sovint s’emborratxen … Continua llegint

Galeria

El miracle

This gallery contains 1 photos.

  1 Agenollada a terra, estirant el cos endavant per arribar a tots racons de sota el bufet, l’Aniseta fregava les rajoles amb aigua de lleixiu. Feia dies que se sentia marejada i havia de córrer a vomitar, i ara … Continua llegint

Amarada de tu

Així em tocaves de nit,
com els dits de l’alba la fosca
com el vent del món el carrer,
com la pluja insomne la Història.

Així em tocaves de nit,
i espurnejava el foc de la casa,
i s’irisava la llum ja naixent,
que planava amb les seves grans ales.

Així em tocaves de nit
al món subtil que obria les latències,
i d’un estel a l’altre queia i queia
amarada de tu, fent-me poema.

Galeria

Conilleta

This gallery contains 1 photos.

     Asseguda elegantment a una taula de la luxosa Cafeteria d’Or, la Nora Crawl es mira el preciós anell i mou els dits per veure l’efecte de la lluentor dels diamants Després aixeca la mateixa mà fins a les esplèndides arracades que porta posades i que hi fan joc. Al voltant del coll lluu un magnífic collaret de set voltes de brillants, igual que el … Continua llegint

Galeria

Dimonis vermells

This gallery contains 1 photos.

     —Són els dimonis vermells… els que ens han enfonsat… en aquest infern –diu Xang, assegut a terra i repenjat contra el mur extern d’un local.      La seva veu sembla la d’un moribund, i a cada moment atura el seu parlar per inspirar aire. El seu cos és tan ressec que la seva pell damunt dels ossos sembla la d’una mòmia. Les mans li … Continua llegint

Galeria

La carta desapareguda

This gallery contains 1 photos.

     —Miri, Sr. Smith –va dir Cordoneau obrint la sumptuosa porta-, mai a la vida trobareu un palau com aquest, tan barat, tan a prop de París i, a més, amb una història tan enigmàtica al seu passat.      Vaig pensar que Cordoneau volia vendre i ara em faria un pamflet de l’aristocràcia del XVIII.      —Una història enigmàtica?      —Sí … Continua llegint

Galeria

Cadàvers humans

This gallery contains 1 photos.

     Tarek va brut de sutge i de pols. En té els narius també plens, i obre la boca per respirar. L’explosió de l’autobús ha estat brutal, i després de mirar-se l’escena just un moment, Tarek ha corregut deixant enrere el foc virulent, els cossos esventrats, els udols de dolor, la sang escampada. Ha sortit disparat cap al soterrani de l’Exèrcit Islàmic, on … Continua llegint