Espai de tarda confosa,
el sol de biaix il·lumina,
els nens surten de l’escola,
el blau alt del cel ja gira.
Tarda de confí tancat,
el món en si es capfica
deixant-nos abandonats
en el temps indefinible.
Immensitat sense nom,
espai en què s’esbarria
la força astral del clar jorn
fins que el vespre es realitza.
Publicat dins de Poemes de la tarda
Es desborda l’alegria,
el carrer és un riu d’amants,
la joventut s’origina
en el cor del carnaval.
La dansa és inexhaurible,
bat el ritme fastuós,
cossos de nou primigenis
s’hi bolquen amb tot l’ardor.
Jo guaito darrere els vidres,
la joia que passa arran,
massa tristor em foragita
d’aquest fulgor exultant.
Publicat dins de Poemes de la solitud
El dolor és un mareig
que fa trontollar el cap,
un vertigen espès
abocat al no-res,
un animal amb urpes
clavades a la carn,
un ganivet burxant
dins el torrent de venes.
I una ànsia irreprimible
d’esqueixar-se el pit
amb les dues mans nues,
i amb les ungles i els dits
extirpar-se’n el cor
per poder estamordir
el patir que anorrea,
per matar la memòria,
que a cada batzegada
més sagnant es condensa.
Publicat dins de Poemes ombrívols
En els teus ulls hi ha el silenci
amagat a dins els boscos,
on l’òliba de nit calla
entre els roures remorosos.
Dintre dels teus ulls hi cap
tota la màgia de lluna
que et fa transparent l’esguard
enmig l’espessa foscúria.
Als teus ulls hi ha una saviesa
intacta i intemporal
capaç de mudar els designis
de la vida terrenal.
Publicat dins de Poemes per a dones
Tarda blavosa
d’hivern ja sòlid,
cel nuvolós
de pluja baixa,
al verd dels arbres
nia la fosca,
el vent condensa
el temps que passa.
Tarda humida
que va a acotxar-se
a la nit negra,
ja a la rotonda,
tarda sentida
de fràgil passa,
dalt l’infinit
la lluna escolta.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions
Potser vindran les abelles
zumzejant als teus rulls bruns,
aspirant la teva aroma,
libant el teu nèctar pur.
A la indòmita sabana
res hi ha més ignot que tu
que enmig les rullades trenes
hi nues solar perfum,
que a les pestanyes espesses
hi congries ardor i llum,
que als ulls negres d’atzabeja
hi duus un secret rotund.
El teu riure arremolina
joia esclatant de salut,
el fill que duus entre els braços
fa més radiant el sol nu.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
Resten els mots
escampats per la lluna
la seva escalfor ardent,
el goig de cada espurna,
els somnis escapçats,
la bellesa de l’aire
acaronant el mar.
Esqueixat amor
sense sutura.
Publicat dins de Poemes de la solitud
Batega la lluna enmig la infinitat
damunt la mar platejada i calenta,
les ones eleven els seus salts elegants
per arribar a banyar-la, salabrosa i lluenta.
Estels fugaços, patges de la nit,
guaiten atents les ones cadencioses
aplegats a l’espatlla de la lluna al zenit
vetllant que no s’ofegui en la mar remorosa.
Publicat dins de Poemes de la lluna, Poemes del mar
En aquell indret bufava el vent
i corria potent entre els boscos,
empenyia la nit sense rems
cap espais d’intimitat desclosos.
Amb la torxa del vent terrenal
s’encenien roges les estrelles,
s’obria aleshores, anhelant,
una cambra d’amor sense espera.
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes del desig, Poemes del vent
Es clou la tarda polida de cel blau com d’infantesa,
la terra flonja respira, el sol tanca la parpella.
A l’horitzó les muntanyes semblen figures xineses,
la pau s’estén sobre els arbres, damunt la terra rogenca.
L’aire, feliç, s’ha aturat enmig del temps sense pressa,
tots els animals del bosc mantenen l’ànima atenta.
Fa flaire de netedat i remor de primavera.
Un hivern considerat el d’aquest gener que es dreça.
Publicat dins de Poemes de les estacions
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 