Category Archives: Sonets

Cor

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Ha passat llarg el temps i t’has fet més present

i el cor que em vas trencar segueix esmicolat

i no ha arribat al ple la meva vida escassa.

Han passat quaranta anys i l’home que vas ser

perenne m’acompanya al temps intemporal,

i en sento la fragància, el seu desplegament

i el bategar del cor quan el meu cor també

havies conjuntat i glatia a tot l’ample

al més alt palpitar.  Avui no el sentiries

i ja no queda temps ni amb una altra vida.

Mai no hi hagut res més enllà del nostre amor

en l’espai que vam ser, gravitant com un món.

Un futur resplendent d’estudis i de temps,

joves del tot conscients que érem joia brollada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a M., Poemes per a un home, Sonets

Relat

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

S’ha perdut ja la teva rossa imatge

que va poblar les nits, el ball de vida,

que em va tibar de forma irresistible

a entrar en el magma que indòmit t’incloïa,

*

quan amb la teva bellesa donaves

dimensió i intensitat al temps.

quan jo era dins la teva fondària

i el meu desig espetegava en tu.

*

Vaig conèixer aquelles nits la riquesa

del teu cos constituït per llum d’astres,

l’olor fragant del teu cabell de blat,

*

el fast tan dens de les teves carícies,

mentre en rodar la terra ens conduïa

a cadascú al seu país i relat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets

Peixets de plata

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Fulgura de ple el teu cos

en la llum del carrer estret,

el cabell negre, nuat,

les espatlles imponents,

el cos molsut i fragant

i el teu perfil pur d’un déu.

Antany havia estimat

el teu misteri imposant,

i t’havia pertanyut,

t’havia dut de la mà.

Llavors havia arribat

a arrels profundes de tu,

al teu cos essencial,

intens jardí ple d’estrelles.

Llavors, en el temps tancat,

anava amb tu a tot arreu,

i tu et deixaves guiar,

i eres col·legial, amant,

noi del tot enamorat

duent-me els llibres i carpetes.

Però mentre fèiem l’amor

peixets de plata afamats

devoraven amb passió

fulls del llibre que escrivíem,

aquell volum que és absència,

abandonat a la tarda

del carrer estret on t’espio

sense esperança, callada.

************************************************

Fulgura de ple el teu cos en la llum del carrer estret,
el cabell negre, nuat, les espatlles imponents,
el cos molsut i fragant i el teu perfil pur d’un déu.
Antany havia estimat el teu misteri imposant,


i t’havia pertanyut, t’havia dut de la mà.
Llavors havia arribat a arrels profundes de tu,
al teu cos essencial, intens jardí ple d’estrelles.

Llavors, en el temps tancat, anava amb tu a tot arreu,


i tu et deixaves guiar, i eres col·legial, amant,
noi del tot enamorat duent-me els llibres i carpetes.
Però mentre fèiem l’amor peixets de plata afamats


devoraven amb passió fulls del llibre que escrivíem,
aquell volum que és absència, abandonat a la tarda
del carrer estret on t’espio sense esperança, callada.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets

Lletra de tango

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Al bar tot ho tenyia la teva olor de tango,
aquell rostre llunyà bellíssim com un àngel,
la lleu llum expandida de llunes enllaçades,
la música de jazz, ardent, fluent com aigua.

La seda del cabell s’estenia a l’espatlla,
imponent el posat i la camisa blanca,
i l’escalfor del cos, i les mans de fragància,
i la planta sublim, que convencia a l’acte.

Aquella essa espessa que se’t formava als llavis
oberts com una rosa exòtica, mundana,
i l’aire remorós d’estrelles tan atlàntiques,

tan enlluernadores que encara avui esclaten,
entre l’astorament que va anar desvetllant-se,
aquell saber concís que eres sencer fal·làcia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a P., Poemes per als homes, Sonets

Clausura

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Va passar el nostre temps

com gotes blaves de pluja

S’arrapen encara als vidres

i costen de marxar.

Darrere hi sóc jo, dreta,

a dins la teva cambra

que es va perdre per sempre,

igual que el teu cos ros,

la pell rosa i translúcida,

l’amor interminable,

encesos de tristesa

per la nit que arribava.

Tot aquell temps mullat

per la pluja i les llàgrimes,

l’olor blava del cel

i la brisa callada.

La teva cambra càlida

després la llarga escala,

l’edredó que ens colgava,

l’absolut que creixia

tan real que esglaiava

Una vida secreta

lentament s’imposava

al batec d’un sol cor,

que al teu llit bombejava.

Allà on no es pot tornar,

l’espai ja clausurat.

*********************************************

Va passar el nostre temps com les gotes de pluja,
 preses encara als vidres, i costen de marxar.
Darrere hi sóc jo, dreta, a dins la teva cambra
que es va perdre per sempre, igual que el teu cos ros,


la pell rosa i translúcida, l’amor interminable,
encesos de tristesa per la nit que arribava.
Tot aquell temps mullat per la pluja i les llàgrimes,
l’olor blava del cel i la brisa callada.


La teva cambra càlida després la llarga escala,
l’edredó que ens colgava, l’absolut que creixia
del nuat de tots dos, tan real que esglaiava.

Una vida secreta lentament s’imposava

al batec d’un sol cor, que al teu llit bombejava.

Allà on no es pot tornar, l’espai ja clausurat.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets

Ombra

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval

i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,

escapat dels camins que cada dia faig,

en horaris diferents, altres itineraris.

T’he perdut i sens tu torno a la solitud,

la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,

els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,

sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.

Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu,

camino pels carrers que un dia van ser nostres

i agafats de la mà fèiem cap al teu cau

elevat, prop del cel, on niava la coloma,

com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.

*****************************************************************

Ja t’has perdut per sempre immers en el Raval
i voltes pels carrers on jo no puc trobar-te,
escapat dels camins que cada dia faig,
en horaris diferents, altres itineraris.


T’he perdut i sens tu torno a la solitud,
la tomba del meu llit sense alè ni escalfor,
els dinars sempre muts, la pobresa que és tot,
sense el teu cos cabdal, que era terra i fragor.

Perdut el teu vibrant, que és un estel que lluu.

Lluny del teu transitar, amb l’esguard abatut,

camino pels carrers que un dia van ser nostres


i agafats de la mà fèiem cap al teu cau

elevat, prop del cel, on niava la coloma,
com un batent de llum, que ara s’ha fet sols ombra.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per als homes, Sonets

Oceà immens

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Es trencava l’onada a l’oceà immens,

pervivies en mi, grandiós com tot el mar,

i el meu ésser alat et contenia complet

mentre nodries, tendre, els filaments més íntims.

*

Va durar un estiu, dins de les nits salvatges,

tresors se succeïen, absoluts, abastables,

exuberants creixien flors i arbres selvàtics

amb l’olor primigènia del començar d’un món.

*

Però va aparèixer el temps, indiferent a tot,

i amb un gest va plegar l’alta joia dels astres,

engolida al seu ventre,  deglutida, acabada.

Insensible i mesell, el temps, amb una dalla.

******************************************************************

Es trencava l’onada a l’oceà immens,
pervivies en mi, grandiós com tot el mar,
i el meu ésser alat et contenia complet
mentre nodries, tendre, els filaments més íntims.


Va durar un estiu, dins de les nits salvatges,
tresors se succeïen, absoluts, abastables,
exuberants creixien flors i arbres selvàtics
amb l’olor primigènia del començar d’un món.

Vibrant sota sol dúctil, la immensitat dels dies,

la jungla espessa, humida, sorgia de tots dos.
Però va aparèixer el temps, indiferent a tot,


i amb un gest va plegar l’alta joia dels astres,
engolida al seu ventre, deglutida, acabada.

Insensible i mesell, el temps amb una dalla.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a B., Sonets

Forneja arter

Posted on 20 Desembre 2020 | 1 comentari

Tallo el granit de la greu nit

i llanço el crit, escot obert,

llavi reblert.

*

Des de la barra et miro, ardit,

l’esguard colpit, i dic paraula

de mig barjaula.

*

Et vull llepar tot el bell pit,

desig sentit, i a l’entrecuix

passar la cama.

*

Als llavis rics, molls de delits,

vull enfonsar fins a arborar

aquesta flama.

*

Vull xarrupar i coctelejar

saliva dolça, sabor d’escorça,

amb licor mascle.

*

Arrapa bé el meu pitram,

enfonsa al mig del meu palpís

dura armadura.

*

Per a això vull trobar de nit

un jovençà de cos gormand

que mengi pruna.

*

Burxa amb crostó, vessa sucor

en devessall fins al matí

quan canti el gall.

*

Endinsa’t bé, tusta’m la carn,

forneja arter, pren-me amb deler

fins a la sang.

****************************************************************

Tallo el granit de la greu nit i llanço el crit,

escot obert, llavi reblert. Des de la barra

et miro, ardit, l’esguard colpit, i dic paraula

de mig barjaula. Et vull llepar tot el bell pit,

*


desig sentit, i a l’entrecuix passar la cama.

Als llavis rics, molls de delits, vull enfonsar

fins a arborar aquesta flama. Vull xarrupar,

coctelejar saliva dolça, sabor d’escorça,


amb licor mascle. Arrapa bé el meu pitram,
enfonsa al mig del meu palpís dura armadura.
que vull trobar un jovençà que mengi pruna.

Vessa sucor en devessall fins al matí
quan canti el gall. Endinsa’t bé, tusta’m la carn,
forneja arter, pren-me amb deler fins a la sang.

1 comentari

Publicat dins de Poemes eròtics, Poemes per als homes, Sonets

Onades salobres

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

M’agradaria coneixe’t de nou

sota l’auspici d’un astre millor,

reprendre la vida on la vam deixar,

tumult de carícies, de sexes en flor.

*

Dins el mar alat de l’existir en pes,

onades salobres, sempre excitants,

l’alegria neta, les rialles al cel

i el tremolor encès del cos crepitant.

*

Jo estant amb tu, dintre l’aire viu,

amb les nits rodant a recer del cos,

les palpitants, suaus, les suspeses nits,

tot allò que eren els noms de l’amor.

*

Mai te n’has anat, l’astre ja s’ha fos

colpit per l’impacte del nostre sentir,

érem tu i jo, bategant tots dos,

a la mà la flama del nostre infinit.

***********************************************************************

M’agradaria coneixe’t de nou
sota l’auspici d’un astre millor,
reprendre la vida on la vam deixar,
tumult de carícies, de sexes en flor.


Dins el mar alat de l’existir en pes,
onades salobres, sempre excitants,
l’alegria neta, rialles al cel
i el tremolor encès del cos crepitant.


Amb les nits rodant a recer del cos,
palpitants, suaus, les suspeses nits,
tot allò que eren els noms de l’amor.


Mai te n’has anat, ets al meu sentir,
érem tu i jo, bategant tots dos,
a la mà la flama del nostre infinit.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes per a M., Poemes per a un home, Sonets

Àngel perdut

Posted on 19 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Àngel perdut

pels carrers del meu poble,

allà al lluny

on esclaten designis

hi ha ja escrit

amb mel fresca de cova

si un dia roig

beurem junts l’ambrosia.

Amb tu es perd

l’udol cap a la lluna

de nits sorpreses

pel mossec solitari,

i un mar calent

pel sol que alegre espurna

navega lent

pels teus ulls oceànics.

Ets sempre festa

en el clos dels meus dies

de porcellana

brunyida i sempre buida,

àngel perdut,

la teva suau carícia

de ploma forta

duu plenitud i pluja.

Sota l’olor

del dia que es propaga

poso l’esguard

damunt la teva espira

i sé del cert

que és del cel d’allà on baixes

i vull només

ser la teva celístia.

*************************************************************

Àngel perdut pels carrers del meu poble,
allà al lluny on esclaten designis
hi ha ja escrit amb mel fresca de cova
si un dia roig veurem junts l’ambrosia.


Amb tu es perd l’udol cap a la lluna
de nits sorpreses pel mossec solitari,
i un mar calent pel sol que alegre espurna
navega lent pels teus ulls oceànics.


àngel perdut, la teva suau carícia
de ploma forta duu plenitud i pluja.
Sota l’olor del dia que es propaga


poso l’esguard damunt la teva espira
i només sé que és del cel d’allà on baixes
i vull només ser la teva celístia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes solars, Sonets