Category Archives: Poemes

Irromps

Posted on 24 Mai 2015 | Deixa un comentari

dona noia pensarosa 93489359000

Irromps en la meva solitud,

una petita vida de mirada esbiaixada.

Hi irromps a còpia de petons, carícies

i lentes mossegades.

El meu esperit et pren mesura

que traspasses, sobtat, com oriflama.

T’estimaria si restessis amb mi,

però ja sé

que des d’ara

he d’oblidar-te.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes

Onatge fluent

Posted on 25 febrer 2011 | Deixa un comentari

Camille Claudel. Sakuntala

 

I hi ha llavis estremits
i ulls vellutats que es clouen,
i el temps estès es posa
damunt els vostres tors,
i hi ha una entrega densa
lliurada amb braços nus
que tanquen en anella
la veritat profunda,
i hi ha l’instant precís
d’oferiment intacte,
una hora absoluta
que aplega l’univers,
i hi ha aquella acollença
com una mar en calma
que pren tot l’estimar-se
i el sent com cel obert,
i hi ha un infinit
deturat en el gest
de l’onatge fluent
que es lliura i reverbera.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes amorosos

Com és?

Posted on 21 febrer 2011 | Deixa un comentari

2_000 milyar_dolarlik_elmas_kayip_h34657

Com és que lluïa rodona la lluna

amb aquella claror resplendent?

Com és que el cel era d’un blau magnífic

com el tall d’un diamant iridiscent?

Com és que et tenia a frec de mà

excessiu en el teu atractiu?

Com és que la nit era fonda i extensa

brunyida i pròxima amb el teu encís?

Com és que vaig tenir-te entre els braços

compenetrant totes les dimensions?

Com és que seguíem guiant-nos per la música

del nostre íntim gravitant giravolt?

Com és que la teva bellesa inefable

va aparèixer sencera per a mi aquella nit?

Com és que el temps fondo només s’il·lumina

pel retall sideral d’aquella cambra antiga?

Com és que has quedat aturat en el teu moviment

per fastuoses vessades de vida?

Com és que només visc enfilada

en aquell ample espai celeste nocturn?

Com és que a la terra va obrir-se una estança

curulla de plenitud complerta amb tu?

Com és que per tenir-te esclatant em complanto

en la meva elaborada i zenital solitud?

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes

Bellíssim nou dia

Posted on 20 febrer 2011 | Deixa un comentari

coloms volant 1 al cel blau 

 

 Vindran volant suaus els coloms

i s’aixecaran tendres les aurores

damunt els dies que començaran

com si fossin de nou els dels anys joves.

Delicat, l’aire serà un bateig

i el seu pas tindrà tacte de ploma

i una harmonia extensa planarà

per teulades enllà i a les alcoves.

La pau bufarà el seu càlid alè

perfumat de les flors totes noves,

i l’horitzó al fons serà complet,

sens clivellar-se amb esquerdes ni osques.

Vestits i camises voleiaran al vent

i es festejarà del tot la vida,

els seus fets petits quotidians,

el pa a la taula, la flaire del somriure.

I començarà intacte un gentil temps,

curull de plenitud compartida,

on l’esperança es donarà la mà

amb el naixement bellíssim del nou dia.

 

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes, Poemes solars