Category Archives: Poemes

Tot em rellisca pels vorals de la vida,
i quedo jo, un nucli apinyat
en el temps d’ara, amb somnis movedissos
de nit, dolor, plaer, felicitat.

I resto sola sota la llum del sol,
rica i diàfana, insubmisa i fràgil,
tan vulnerable que la paüra campa
just uns instants, que prest em recomponc.

De nou encenc el bategar que em dreça
que em duu a països on viure s’accelera,
que em duu a contrades on glateixo sens fi.

Clavo la vara al present que em conté
forjant-me sola, temptejant l’equilibri,
seré catàstrofe o tindré un futur nítid.

Rica fondària del meu bell existir
en aquest sud de terra tan calenta,
llanço als teus vents el meu crit enardit,
alço als teus cels l’alegria primera.

Avança el temps tot foll de sentiments,
de plenitud curull, de maduresa,
tot ho conté ben pres a l’hora estesa
amb jo dins seu gaudint el seu forment.

No és vulnerable, tan sols ho soc jo en ell,
i en els fracassos en el temps m’equilibro,
i en tot l’horror en el temps vivifico,
i en tot amor m’endinso al seu intern.

Ell se sustenta en el seu infinit,
en ell titil·len bategars innombrables
temps que ets en mi i em mudes sens vetllar-me
fins a dissoldre’m en el teu existir.

En tu s’apleguen constants les noves sabes,
fruita la vida fins a l’inconegut,
de pas jo soc, temps meu inescrutable,
intern i íntim com un amor crescut.