Category Archives: Poemes solars

Posted on 20 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars, Sonets

Àngel perdut

Posted on 19 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Àngel perdut

pels carrers del meu poble,

allà al lluny

on esclaten designis

hi ha ja escrit

amb mel fresca de cova

si un dia roig

beurem junts l’ambrosia.

Amb tu es perd

l’udol cap a la lluna

de nits sorpreses

pel mossec solitari,

i un mar calent

pel sol que alegre espurna

navega lent

pels teus ulls oceànics.

Ets sempre festa

en el clos dels meus dies

de porcellana

brunyida i sempre buida,

àngel perdut,

la teva suau carícia

de ploma forta

duu plenitud i pluja.

Sota l’olor

del dia que es propaga

poso l’esguard

damunt la teva espira

i sé del cert

que és del cel d’allà on baixes

i vull només

ser la teva celístia.

*************************************************************

Àngel perdut pels carrers del meu poble,
allà al lluny on esclaten designis
hi ha ja escrit amb mel fresca de cova
si un dia roig veurem junts l’ambrosia.


Amb tu es perd l’udol cap a la lluna
de nits sorpreses pel mossec solitari,
i un mar calent pel sol que alegre espurna
navega lent pels teus ulls oceànics.


àngel perdut, la teva suau carícia
de ploma forta duu plenitud i pluja.
Sota l’olor del dia que es propaga


poso l’esguard damunt la teva espira
i només sé que és del cel d’allà on baixes
i vull només ser la teva celístia.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes solars, Sonets

Cos de mare

Posted on 18 Desembre 2020 | 1 comentari

Claudia Tremblay

El meu cos absolut

és el cos d’una mare

que en nou mesos creà

un nadó sense màcula.

*

Empeltada de vida,

engendradora alada,

deessa alçada al cim

amb l’ofrena vessada.

*

Per sempre transformada

en una consistència

de totes la més tendre

i forta com el marbre.

*

Per sempre mare amant

formosíssima i rica,

amb el cos sabedor

de l’origen del viure.

*

S’han desfet els secrets

i el meu cos n’és la causa,

savi íntegrament,

fet de sang i fet d’aire.

*

Conscient és al món

ple de sentit i saba,

com la llet puja al pit

després que el fill s’infanta.

1 comentari

Publicat dins de Poemes d'una mare, Poemes per a dones, Poemes solars

Instants

Posted on 13 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Ales de petit país

volen estacions formoses,

un sol d’infància polit

vessa dolçor esplendorosa.

*

I per uns instants retinc

un paradís, flors i fronda,

abans d’entrar en viaranys

foscos de ciutat remota.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes solars

Riu Neva

Posted on 13 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Tot palaus de nata

devora el riu Neva,

melmelada fina,

pastís ensucrat.

*

Pa de pessic clàssic,

cobertura rica

d’una olor exquisida,

i la neu que cau.

*

Pels teus ponts de vidre

flueix la teva aigua,

insomne tothora

cap a l’ample mar.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars

Textura de perla

Posted on 10 Desembre 2020 | Deixa un comentari

Surto al vespre fi, textura de perla,

tènue llum filtrada amb tamís d’amor,

soc una princesa polida i serena,

+

vaig traspassant l’aire net i enardidor,

tot és el meu regne, carrers que camino,

cel amb què respiro, estrelles, fulgor,

+

el meu cos és àgil, i el meu pensament

cabdella misteri i immens encanteri

de nit que espurneja, firmament en flor.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de la nit, Poemes solars

Càlides gotes

Posted on 29 Novembre 2020 | Deixa un comentari

Vessa el cel serenament

càlides gotes petites,

un caliu s’estén arreu

voltat d’una aura blavissa.

Tots els llums ja són encesos,

just a les cinc de la tarda,

avança estacions el tren

traspassant l’hora mullada.

A mi se m’obre un futur,

el somni d’anar a una festa

endins la bellesa antiga

de la ciutat de novembre.

Els llums de cada estació

són alegries enceses

d’un món que a l’uníson viu

amb la meva joia tendra.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes de les estacions, Poemes solars

Joventut

Posted on 19 Novembre 2020 | Deixa un comentari

La joventut, camins ignots al món obert,

tot per conèixer, cada misteri com la crisàlide,

immensitat de creació, tot vies d’ànima.

Cercar escapar de tot poder, així innocent

com fruit que es daura, aplegant força

per resistir, no claudicar i ser salvatge.

La joventut, aprenentatge de llibertat

ja de per vida, trobar el sosté i la clau per

ser sobirana, sempre dreçada. La integritat

i la fermesa com a substrat, tot temps servant

la flama encesa. Crear l’arrel de saviesa

que a l’acte fon l’ignominiós, i tot l’amor

que fa estremir fos amb la vida, per sempre encís.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes per a dones, Poemes solars

Tal com m’agrada

Posted on 27 Octubre 2020 | Deixa un comentari

En l’àgil tren dins el viu dia
m’escapo sola, tal com m’agrada,
el meu destí és obert i lliure,
em bressa el sol, em consent l’aire.

I tot l’espai és per recorre’l,
ple d’efusió i força sana,
i giro entorn la descoberta
de les persones i l’obra humana.

Penetro endins les portalades
on sempre hi ha remors per mi,
rebo el vigor d’altres contrades,
d’homes i dones que han erigit

recers de somnis i saviesa,
hi estenc la mà i els puc sentir,
així de gran em fan, i immensa
i el millor dono i rebo en mi.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes dalt del tren, Poemes solars

Mar d’encanteri

Posted on 17 Setembre 2020 | Deixa un comentari

No puc allunyar-me, mar,

de la teva vora ardida,

artista del fulgurar,

creadora de delícia.

*

Duus la profunda carícia

d’un vent de passió densa,

amb qui dansa la teva aigua

lluentada pel sol verge.

*

I jugues a engalanar

la platja on tan dolça arribes,

al confí del teu embat,

brodat de gràcia infinita.

*

Ens mostres com un secret,

un instant, un verd de perla

al rodol de la teva ona,

amb què acarones la terra.

*

Ets encanteri vessat

que del firmament suscites

formosor, immensitat,

tot el poder de la vida.

*

Eternament ens bressoles

en els somnis que ens ofrenes,

encisats de blavor pura,

amarats de joia encesa.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del mar, Poemes solars