Ramon N. Bonet
Sirguen els velers,
figuretes fines,
fusta i gran velam
obert a la brisa.
Damunt l’Albufera,
copiós mar salat,
amb l’or s’encatifen
del sol tot daurat.
Són verdes les aigües,
salobres, fractals,
i són com baldufes
els velers alats.
Damunt l’aigua es gronxen
i van fent camí:
d’una terra a una altra
València va amb mi.
L’Albufera canta
amb l’aigua que dringa,
el vent suau entona
un cant mariner,
i els homes que parlen
al veler que llisca
el valencià tenen
com ànima i deix.
Publicat dins de ., Poemes solars
Elegantment vestit de negre
fas anar el llapis destrament,
ara color, ara aquarel·la,
la imatge que ornes vola al vent.
I tu percaces gestos i forma
i a la taula, ben reclinat,
rius a la vida i ric l’honores
dins el caliu del nostre bar.
Ets malabar de l’art d’artista
que en els teus dits tens aplegat;
tu, pintor amable, tots encises,
ja els turistes, ja els parroquians.
Tot rumiant la següent traça
un ble t’apartes de cabell suau,
i ja et llambrega ull i mirada
i, amb picardia, somrius callant.
Força que corre endimoniada
al teu racó, on ets dibuixant;
i ja fa olor de pigment i gràcia
la clariana del bar galant.
Amunt els cors! Entra una estrella
perduda i bella, que va voltant;
voleia dolça, fa ziga-zagues
i ve a aturar-se al teu davant. x
I il·luminat per la clarícia
un full novell véns a estrenar,
i corre àgil llapis i tinta
i els colors pensen si els vols triar.
Tu, capriciós, el pinzell vincles:
daurat de sol… tint blau de mar…
verd de maragda… rosa de l’Índia…
i un toc vermell de to amarant.
I a cada trau rosa escollida
vas esmerçant, espurnada d’art,
i així empolaines dibuix i vida,
que un instant vibra, i segueix rodant.
Publicat dins de Auques, Poemes solars
Lletres en safata perquè pitgi el dit
ben arrenglerades en estants petits,
humils representen tots els sons humans
i alegres impremten fulls de paper en blanc.
Dintre dels seus traços, d’allò més senzill,
hi cap l’univers dúctil i infinit,
civilitzacions, llenguatges dispars
i sencera l’obra de la humanitat.
Cada clic que entona una lletra al dit
és l’home que avanza i es torna més ric,
i canta la vida, i fa l’amistat
a tots els seus somnis i a la veritat.
Així d’una màquina d’escriure normal
en neix meravella i edèn terrenal,
serpentina roja, alba i lila ensems,
i endavant repica complet l’univers.
Orfebre del ferro és qui t’ha creat
artista de lletres és qui et fa trescar,
tens l’abecedari, síntesi del món,
neix en tu allò humà en cada creació.
Publicat dins de ., Poemes solars
Cotxe de núvia que corre al sol,
així un nou conte que emprèn el vol.
Porta garlandes i farbalans
i els personatges van endavant.
El vent espolsa el seu estol,
la llengua corre un camí nou.
Bany de colors que exulta plaer,
tal l’escriptor quan ha fet el ple.
Publicat dins de ., Poemes solars
Cànem que ordiu amb els dits,
brots vegetals, gran cistella,
eleveu-vos en graner,
poseu blat dins la pastera.
Dits trenats de negres mans
que homes i dones forneixen,
aixequeu Àfrica en viu,
ensenyoriu l’arrel d’eben.
Feu del vostre continent
bressol de la gran promesa,
fermes mans en fort lligam,
sigueu flama i renaixença.
Llanceu el més alt dels crits
pobles humans d’atzabeja:
que el vostre clam insubmís
piqui al plexe de la terra.
Publicat dins de ., Poemes solars
Les mans acaronen mans,
les mans es conhorten, tendres;
pugen en espiga els dits,
dolçor, pàtria descoberta.
Ramell de necessitats
que les mans apleguen, fermes;
apunten al blau del cel,
a la terra baixen plenes.
Solidesa, humanitat
que les mans juntes desvetllen;
escampen escalfor i pau,
trenquen dolors i cadenes.
Publicat dins de Poemes solars
Palmer Hayden
Quan vas perdre la selva,
poble negre de Harlem?
A la vora de quin foc
expliques avui contalles?
On és el rugit calent
del lleó prop de les bardes?
On el coll de la girafa
que s’eleva entre els arbres?
On les fites de la nit
i les olors de les planes?
Mantens l’escalfor que crema
dels grans riures i paraules,
ànima negra que canta
la trobada i el contacte.
Ànima fresca que vibra
de passió i de cor ample,
cap suburbi et domestica
poble tendre, mel salvatge.
Beus d’aigües pures i riques
i entones cançons a l’aire
que ens somouen l’esperit,
i vols pau a riallades.
No et pot vinclar pas ningú,
poble germà, fullós arbre:
arreu del món, allà on vius,
el teu cor lliure encén flames.
Publicat dins de ., Poemes solars
Publicat dins de ., Poemes solars
Tacte vellutat de la vida,
sabor dolç de magrana encesa,
creixen alts els arbres en eixides
de carrers que d’estrets es festegen.
La remor dels mercats va girant
per les llargues hores del dia,
jo camino la ciutat mormolant
cercant-hi el carrer que em captiva.
Esculpeixo la meva testa al vent
embruixat a cada cantonada,
i com la roba molla al sol lluent
refulgeix el meu goig resplendent
que espurneja per venir a trobar-te.
Publicat dins de Poemes solars
António Gomide
Cap al l’aire entendrit venta el mar tebior,
dialoga l’orquestra i la dansa fluctua,
cadència delitosa de passió que abrusa
bategant, lleu i alada, entre nacre i cotó.
Damunt la sorra molla una parella balla
al so d’una sonata fluint amb fruïció;
tres músics a peu d’ona la toquen amb fervor
mentre el mar blau turquesa bressola la seva aigua.
La dona és la passió, vestit vermell de dansa,
que les notes intactes fan bressar de dolçor,
el sol és clar de lluna que vessa d’escalfor,
l’aire és de mel i encís en el capvespre plata.
Bellesa convocada amb les parpelles closes,
amor al ple invocat en la forma d’un cor
que la dansaire porta obert al seu escot,
i mulla el seu delit en la mar encantada.
El temps tria per sempre aquest bell aliatge
–si se n’anés d’aquí no trobaria lloc–.
Fondària d’existir, delícia afruitada,
navega al mar feliç l’avenir en una barca.
Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la passió, Poemes del desig, Poemes i balls, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 