Es desvetlla el món meravellós
amb les seves cadències mil·lenàries,
l’harmonia dels seus elements,
jocs de l’aire, la terra, el foc i l’aigua.
Assaja colors en transició
d’una delicadesa exquisida,
i amb una pagana fruïció
deixa pas al sorgir de la vida.
Tota la immensitat
des d’un confí fins a l’altre
ret homenatge als seus déus,
intricats en la seva ànima.
Publicat dins de Poemes solars
Per a Charlie Chaplin, Charlot
Eres
poeta entranyable,
ingenuïtat fresca,
ànima descoberta
a aquest insolent món.
Eres
una gran flama encesa
trenant els camins lliures
amb els amors més tendres
sempre al cor tremolós.
Eres
esperit bategant
amb un càlid somriure
coneixedor al límit
del dol i el goig humans.
Eres
la carícia que sana,
la infantesa del riure,
la saviesa concisa
que tots som perdedors.
Eres
el mag que ens conhortava
fent-nos morir de riure,
i en cada gest narrava
la solitud del viure.
Eres
el gran còmic d’alçada
que ens deia a cada passa
com pot ser d’infinita
la incomprensió humana.
Eres
el gran savi del cine,
transmetent-nos tan plana
la veritat més viva:
que només l’amor salva.
Publicat dins de Poemes per a poetes, Poemes solars
Tarda estesa del meu ample món,
el cel blau et fa grandiosa,
el sol crema bategant d’ardor
dins l’estiu, on m’aixoplugo a l’ombra.
M’endinso pel pla camí del bosc
envoltada de pins i falgueres,
la mediterrània pobla tot l’entorn,
jo en sóc filla de l’estirp primera.
Tarda roja de sol de cremor
de l’agost més roent, el pur centre,
jo respiro enmig la sentor
la fondària de la teva festa.
Sostres de volta
dels temps dels moros,
devora el mar
net i joiós
la blanca església
sembla que es gronxi
amb la campana
fent oració.
Publicat dins de Poemes solars
Tinc tantes ganes d’amor
a la molsa dels llavis,
a la pell de les parpelles,
a l’entrant de la cintura…
Tinc tantes ganes d’amor
a l’estesa del cabell ,
als palmells de les mans,
a l’entrada de les cuixes…
Oh amor de carícies rotundes!
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes solars
Al cor de l’estiu
no corre cap aire,
al vespre, a les nou,
sol a les teulades.
Es redreça el dia
del bat de cremor,
els arbres alenen
la pau de l’entorn.
Treu el cap al cel
la tímida lluna,
rere el fast del sol
els estels es muden.
Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes solars
El dia clar
s’obre com una flor
que deixa anar
escalfor com a flaire.
Tòrrid juliol
ple de color i sabor,
de sentiment
i suor amarada.
El dia és llarg,
amb desig d’infinit,
fruita polposa
que va creixent i esclata.
A tots confins
bevem el glop concís
de la calor
xopa i mediterrània.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes de les estacions, Poemes del desig, Poemes solars
La tarda dalt de l’estrada
rodant a ritme del món,
de l’estiu extasiada,
bressolant-se en l’escalfor.
El cel reservat per a ella
amb el sol esplendorós,
el temps s’hi ajeu sense pressa
fins que baixi els esglaons.
Publicat dins de Poemes de la tarda, Poemes de les estacions, Poemes solars
Calor abrusada d’estiu xardorós,
nien els ocells a les altes branques
gronxats per un vent jove i glamurós
en l’enteixinat de les fulles àuries.
I volen lleugers, feliços al món,
amb el seu insòlit solcament de l’aire.
A la nit la lluna cova al cel l’amor
perquè res malmeti els seus éssers fràgils.
Publicat dins de Poemes per a nens, Poemes solars
Dia net
rentat de pluja,
dia ros
de sol enlaire,
dia blau
de cel eteri,
dia meu
de cor cantaire.
Dia alat
de vent pensívol,
dia ric
de jovenesa,
dia arbrat
de fulla jove,
dia meu
d’il·lusió oberta.
Dia bell
de la natura,
dia lleu
d’aura sospesa,
dia tast
de gran maduixa
dia meu
de joia encesa.
Publicat dins de Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 