Category Archives: Poemes solars

Lluen al sol
les gerres de cervesa
com si una llum
s’hi hagués ficat a dins,
daurades, belles
a dins la rodonesa
per celebrar
el migdia polit.

Va passar una música un instant
entre el xiuxiueig de les paraules,
entremig dels petons sibilants,
les notes tan molles com els llavis.
Un instant en un vespre tancat,
notes d’una furtiva trobada
en l’estona breu que ens vam besar
i els llavis de tots dos somiaven.

Dia fabulós,
tanta llum la reflecteixen les fulles,
dreçades en poms com flames de sol,
felices del goig que la terra inunda.

El meu pensament és
la bellesa del dia,
el luxe de les formes,
l’escalfor de la llum,
els colors que s’arboren
i em penetren endintre,
l’aire pur que em respira,
l’olor de joventut.
Començo un altre jorn
de vida que m’habita
en la immensitat tendra
d’aquest sol que m’acull.

S’enlaira ros el nou dia
consternat de força i sol,
s’expandeix sense mesura
sobre el sud, que pren el vol.

Fa esclatar tots els colors,
en cada moviment vibra,
talla amb perfecció els contorns
fa tancar els ulls que el somien.

Dintre del seu mar de blau
va navegant ple de joia,
neteja el plor més sagnant,
tiba una esperança nova.