Un pèl més ençà amb tu se’n va l’ànima,
foc de jazz que escalfa les nits de fredor.
En el teu pregar bats una promesa,
alegria encesa, llum al carreró.
Gotes d’or, la pluja del teu rajar en flama,
pols d’encís espessa damunt la mirada,
pell de pols daurada com jorns de Nadal.
Enmig de la cova on alces la crida
el meu ésser vibra fulgent i fugaç.
Publicat dins de Poemes del jazz, Poemes i balls, Poemes solars
Ombra i sol espaterrant,
aquella aspror del migdia,
mediterrània arborant.
Carrer polsegós, llar fonda,
mercat viu, càntir ofert,
secrets d’erotisme i ombra.
Damunt hi traspua l’art,
migjorn d’un sud fressejant
que el sol ofereix com fronda.
Homes amb barba de dies,
dones amb vestits estrets,
vertigen de ciutat, pira.
Després es troben les mans,
que es buscaven,
dels amants.
Publicat dins de Poemes de la Mediterrània, Poemes del desig, Poemes solars
Un passeig, de nit,
i un cel que ressona.
Ciutat que ens acull
sota del seu porxat.
Carrers amb riquesa
de llums i de bars
que em sadollen l’ànsia.
Prenguem l’escalfor,
un tallat calent,
un pastís de fruites
amb gustet d’anís
i canya de sucre.
Cau un plugim fi
que acarona els rostres.
Llums tènues, daurades,
coves amb tresors,
joiells i troballes.
El món sencer cap
en aquest cafè
dolç, de vidres diàfans.
També sent-hi a dins
s’hi respira nit,
amb estrelles d’ambre.
Com mar del Carib,
rodona, la lluna,
em ve a banyar a mi.
En tots els miralls
l’ànima lluent meva
reflecteix les flames
de llums i d’espelmes.
Lleu transpiració
dels pètals de l’aire,
oloroses flors
molles i volàtils.
En aquest cafè,
olor de taronja,
fa bo assaborir-s’hi:
vida esplendorosa.
Publicat dins de Poemes de ciutats, Poemes solars
Sigues passera pels dies sense alba,
brindis de copa de cava,
vol de catifa màgica,
escalfor de nit colrada
entre els llençols olorosos
de bugada i solitud.
Publicat dins de Poemes solars
Gira el carrusel
engronxant la tarda,
el temps roda fi
voltat de rialla,
el fullam es mou
al bressol de l’aire,
una melodia
trena joia intacta.
Publicat dins de Poemes per a nens, Poemes solars
Alço la copa ben alta!
El vostre sol m’emborratxa,
la vostra abraçada nua
de plenitud que s’escampa.
Sobre un vestit blanc de núvia
damunt la terra esponjada
dormiu amb un son calent,
el cos ofert un a l’altre.
Alço la copa rosada!
Sou una flor de la prada
amb corol·la i calze oferts
tan completa que a si es basta.
Els rajos del dia us colren
i plàcidament compassen
el flux perpetu de sang
amb so de gruta endinsada.
Alço la copa de grana!
Sou home i dona que canten
l’embriaguesa dels sentits,
i els déus us miren i callen.
Vulnerables al destí,
perdedors de la batalla,
us abraceu fins morir
per fondre la mort que campa.
Alço la copa de vi!
Publicat dins de Poemes amorosos, Poemes solars
Publicat dins de Poemes del temps, Poemes solars
Dones d’aigua a la gruta del temps,
quin avenir em porteu a les palmes?
Rugirà el lleó, volarà l’ocell, lleu,
cantarà el goig o serà hora foscana?
Dones que el fat coneixeu, i rieu
molt tendrament a l’existència humana,
digueu-me, doncs, què titil·la en el vent,
quin és l’embat del destí que alça ales.
Quina ombra té el seu contorn ja ixent,
dolç i suau o bé agrest de basarda?
Dones fluents a la riba del temps,
deixeu rajar la felicitat clara.
Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars
L’alegria s’enlaira,
la música es fa llum.
Balla amb mi
al cor d’aquesta rauxa
que ens torna eteris,
energia neta
sense pes ni embalum.
Publicat dins de Poemes solars
En el temps que és tot meu
encara hi ha claror,
encara s’alenteix
el ritme de l’amor,
encara em pot besar
un astre dalt del cel,
encara il·lumina
l’aventura els carrers,
encara la ciutat
balla una dansa íntima,
encara les aromes
parlen de pàtria antiga,
encara la passió
s’arrapa al meu somriure,
encara la bellesa
és formosa carícia.
Publicat dins de Poemes del desig, Poemes solars
Miralls d'aigua, de Carme Cabús 