Category Archives: Poemes solars

Llom del dia

Posted on 19 gener 2018 | Deixa un comentari

sol de terracota

Ja vola ben ferm el dia
amb el sol fort de l’hivern,
ara plana, aleteja,
bressa i gira a gratcient.

M’enfilo al seu llom afable
damunt les plomes suaus
i en la seva estesa sento
el caliu d’un vell amant.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del temps, Poemes solars

Embriaga

Posted on 6 Novembre 2017 | Deixa un comentari

dona noia somriure molt bonic feliç

Fa créixer el sol vessat una alegria
càlida amb cel pausat que al vent somnia.

Festa del ple migdia mudant constant
que amb el gir de la terra se’ns va emportant.

Lluu la suau primeria de la tardor
amb espurnes d’estiu que ja es dissolen.

En un rodar la terra ens colgarà,
com ella vells un dia, i eternitat.

Cada gir seu avui és el meu temps
i és tot el que jo tinc ofert i ample.

Així, fràgil com sóc, el sento immens,
de riquesa tan densa que en vaig embriaga.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a dones, Poemes solars

Escriure

Posted on 18 Octubre 2017 | Deixa un comentari

Alfred Émile Léopold Stevens (1823 – 1906) 000pintura dona noia escrivint una carta

Alfred Émile Léopold Stevens

Escriure
és sostenir el temps
fugisser com una bufada,
complex com un calidoscopi
en moviment,
remorós com la vibració
de l’energia d’una onada.

Escriure
és mantenir el temps
sense fons, sobre l’abisme.
A totes dues bandes,
a sota mateix,
desaparició i no–res,
igual que el transcurs del viure.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes de l'esperança, Poemes de la passió, Poemes solars

Estiu

Posted on 8 Agost 2017 | 1 comentari

dona noia estocolm a l'estiu

S’alcen els dies on jo m’hi moc lleugera,
viva i airosa com un ésser feliç.
La calor és la mel que regalimen,
de nit i dia, bellesa i infinit.
Ara és l’estiu on generós el sol
cau imponent sense racons ombrívols,
bufa un vent suau dels arbres plens d’oxigen
i el meu cos plana entre xardor i estels.
La nit traspua la joia de la vida
com el revés del dia ple de sol,
pertot titil·la una aura sensitiva,
sensual, rica, immensa com el mar,
i jo em gito plena de llum i somni
i tot vetllant-me l’estiu duu l’endemà.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de les estacions, Poemes del sol, Poemes solars

Moment

Posted on 8 Agost 2017 | Deixa un comentari

dona noia feliç meravellasa retallada

Plena del tot del just moment que em bressa
lleugera vaig pels camins de l’estiu,
de nit la lluna i els estels tots em bressen
i sóc un ésser nodrit per fora i dins.
I del plaer del meu cos que es festeja
n’extrec sentit fins als petits racons,
en mi mateixa he arrelat flors i ensenyes
i fructifico com un doll de cançó.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars

Terra rodona

Posted on 16 Mai 2017 | 1 comentari

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Només respiro.
I hi miro amb els ulls
i la claror em ronda,
i veig els tons diversos
de la terra rodona,
i tinc una consciència
de mi i del meu cos.
I vaig amunt i avall
perquè no tinc arrels,
i a tot arreu del món
sóc capaç d’adaptar-m’hi.
I és per això també
que a cops no sóc ningú
ni enlloc no tinc reflex,
i em preparo al moment
per alçar-me i anar-me’n.

1 comentari

Publicat dins de Poemes ombrívols, Poemes solars

Blau

Posted on 14 Mai 2017 | Deixa un comentari

cel nit estrella fugaç

Potser juga una estrella
darrere el llostre,
potser la lluna jove
festeja un rostre
i l’aire net s’eleva
enllà capçanes,
potser el cel s’il·lusiona
amb un nou astre
mentre la terra roda
perdent tot llast,
i cada cop és nova,
i puny de blau.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes solars

Cúpula daurada

Posted on 4 Novembre 2016 | 1 comentari

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb l’energia al ple
confiada caminava
per un país aliè
de sendes planetàries.

I el sol em recobria
com cúpula daurada,
jove i viva, amb la joia
que l’entorn m’ofrenava.

Tota gràcil, morena,
bonica i extasiada,
amb els braços oberts
tot l’indret aplegava.

Poderosament rica,
perplexa i fascinada,
per Rússia recorria
tanta bellesa alçada.

1 comentari

Publicat dins de Poemes de ciutats, Poemes solars

Invencible

Posted on 25 Octubre 2016 | 1 comentari

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Feixuga joventut,
fràgil, com sucumbia!,
sense saber el meu lloc
ni saber qui seria,

com m’aniria fent
a partir de les tries,
de coneixe’m a mi,
de buscar com escriure,

fins a encertar el camí
fins a ser vella i lliure,
i amb la tendresa al ple
ser ferma i invencible.

1 comentari

Publicat dins de Poemes per a dones, Poemes solars

Sol

Posted on 23 Setembre 2016 | Deixa un comentari

sol-destiu-i-roselles000jpg

Desbordava el sol
la seva alegria
de calor, d’olor
juganera i viva.

Feia moure l’aire
vessant de dolçor,
anava fent via
pels cors sens dolor.

Deixa un comentari

Publicat dins de Poemes del sol, Poemes per a nens, Poemes solars